Doncs ja el tenim x aquí, el "primo" s'ha cansat de voltar pel món i ha tornat a Barcelon...per quan de temps? no se sap, sembla q les "carretens" tiren molt i s'el volen endur a Berlin...mira tu, una excusa més per visitar una ciutat q diuen ha sofert un canvi espectacular i ara és una de les més cosmopolites d'Europa.
Confeso q mai he estat una persona q li agradi viatjar molt, però des de q el primo va marxar,s'ha despertat en mi una curiositat pel tema. A TV3 fan un programa q es diu Km 33 on es parla de viatges, però no dels típics sino aquells q van una mica més enllà i la veritat es q són força interesants, hi estic enganxat.
Podria dir q jo he fet un d'aquest viatges " especials" un q et canvia la visió del món i fins hi tot et fa reflexionar, i no ha estat fins ara q m'estic adonant....
Va ser a Baja California, juntament amb 4 grans companys, molt diferents entre nosaltres, però amb un mateix objectiu durant aquells dies. Parla sovint el meu admirat Miqui Puig de "casualidades" i aquest trip va ser fruit de moltes d'elles. Casualitat q un company d'universitat hagues anat feia poc i explicant-nos les seves histories fes q ens entres el "gusanillo", casualitat q vem trobar un bitllet de costa a costa dels USA molt ecònòmic, casualitat q encara q la idea de pasar els 10 dies per la costa oest americana (Los Angeles, San Francisco,...) era la més "normal" hi havia 5 persones q volien anar cap el sud de San Diego, creuar la frontera i tirar milles, casualitat q encara q el cotxe de lloguer no podia creuar a baja sud, ens vem arriscar i no va passar res.
I es q el record d'aquells dies perdura imborrable en la meva memoria i espero q en la dels meus companys. Record del canvi q pot patir un poble quan es invait d'americans (ensenada), record de la nostra trobada amb les bal·lenes a Guerrero negro(laguna ojo de liebre), quin estat d'anim més euforic despres d'alló!.
Records del intent de canvi per dos pollastres a les 2 noies amb un militar en un pas fronterer on ens volien cobrar i ens vem ficar xulos ( que collons s'havien cregut q som catalans!)
Record del oasis en mig del dessert ,San Ignacio, amb la seva gent de festa major, la cerveça pacifico de litro, la casa on vem dormir i on ens van donar de menjar...Record de la Damiana (herba suposadament afrodisíaca) q quasi ens dona un ensurt amb els militars. Record dels controls militars durant tot el recorregut. Record de les nostres parades al desert buscant...Record de les vaques a la carretera i del cotxe q ens va fer de guia nocturn per evitar-les...
Record de Mulegé i el seu manglar espectacular amb tota mena d'ocells, crancs, taurons...
Record de Loreto i del Sr Rafael, amo d'un motel allí q ens va guiar a una platja de sorra negra realment espectacular... quin pet de tequil·la!!Q dir de la adbocada q ajudava als pagessos a no caure en mans dels grans terratinents, simplement meravellos.
Menció especial per San Juanico(scorpion bay),les palapes i els seus pescadors. Quina tarda més enriquidora vem passar allí,quina gent més maca, llàstima q els gringos segur q ho invadiran tot...
Record de la penya amb pistola a un xiringuito on la carn tenia q estar ben feta "porque sino te puedes volver loco"
Record de Santa Rosalia on la llum de tot el poble s'apagava a les 10 de la nit...
records, records...al final tot són records.....
cançó : "Hotel california" Eagles
jueves, agosto 31, 2006
miércoles, agosto 23, 2006
QUE NO S'ACABI MAI !!!
Com ja sabeu sóc un malalt del Barça (cosas q tiene uno),les meves sensacions per aquest any són descomunals, avui plagiaré unes linees que han escrit Lluis Foix i Xavier Bosch a la contra del Mundo Deportivo aquest darrers dies.
"...Atenas es la meta. Allí se librará la final de la próxima Champions. Habremos depositado en el baúl de los recuerdos íntimos todas las emociones parisinas. Aquel Saint Dennis de medianoche, los paseos sublimes por la margen izquierda del Sena, rue de Rivoli, Campos Elíseos, Arco de Triunfo, hotel de tres estrellas, modesto pero cómodo, bufandas azulgranas ahogando las banderas tricolores republicanas, londinenses del Arsenal abatidos en las aceras, París alegre y divertido, toda la atmósfera de la segunda Champions tiene que darse cita y repetirse bajo las columnas y capiteles del Partenón..."
"...Por ejemplo, la primera media hora ante este Espanyol que nos quería ganar en los despachos la final de la Supercopa de España, puede que sea la mejor media hora de fútbol que se ha visto en el Camp Nou en los últimos 30 años. Las jugadas al primer toque, los desmarques de memoria, la velocidad de balón, los regates, las filigranas, espuelas, taconazos, colas de vaca? dos goles excepcionales, el jugadón de Messi con culminación de Ronaldiho y, especialmente, la lección magistral de fútbol de Xavi Hernández durante todo el encuentro..."
Q més es pot dir,no?
Cançó : "la canción del fin del mundo" Los Planetas
"...Atenas es la meta. Allí se librará la final de la próxima Champions. Habremos depositado en el baúl de los recuerdos íntimos todas las emociones parisinas. Aquel Saint Dennis de medianoche, los paseos sublimes por la margen izquierda del Sena, rue de Rivoli, Campos Elíseos, Arco de Triunfo, hotel de tres estrellas, modesto pero cómodo, bufandas azulgranas ahogando las banderas tricolores republicanas, londinenses del Arsenal abatidos en las aceras, París alegre y divertido, toda la atmósfera de la segunda Champions tiene que darse cita y repetirse bajo las columnas y capiteles del Partenón..."
"...Por ejemplo, la primera media hora ante este Espanyol que nos quería ganar en los despachos la final de la Supercopa de España, puede que sea la mejor media hora de fútbol que se ha visto en el Camp Nou en los últimos 30 años. Las jugadas al primer toque, los desmarques de memoria, la velocidad de balón, los regates, las filigranas, espuelas, taconazos, colas de vaca? dos goles excepcionales, el jugadón de Messi con culminación de Ronaldiho y, especialmente, la lección magistral de fútbol de Xavi Hernández durante todo el encuentro..."
Q més es pot dir,no?
Cançó : "la canción del fin del mundo" Los Planetas
miércoles, agosto 16, 2006
Civetada
La gent canvia amb el temps, els nostres costums, la nostra manera de ser, fins i tot de les persones q ens envolten.Però sempre tens un grup d'amics als q no veus tant sovint com abans o com voldries, però q quan us trobeu tots sembla q no hagi passat tant de temps, q fos ahir quan us veu veure per ultima vegada, disfruteu amb la companyia i fins hi tot feu les mateixes vejenades q feieu abans, encara q a ulls desconeguts pugui semblar estrany. I es això en el q s'ha convertit "la civetada"
Amb l'excusa d'un aniversari ens retrobem allà on tot va começar : Caldetes. Aquest dinar sembla substituir els sopars de cap d'any q feiem fa un temps i q per motius diversos em deixat de fer.
Q és us preguntareu? doncs com el seu no indica celebrem l'aniversari del meu cosí menjant un civet de senglar en ple mes d'agost : toma castanya!. Qui el fa? doncs un servidor , q pel q diuen em surt força bó (si diuen el contrari el proper anys menjen pollastres a l'ast). Tot acompanyat d'un bon vi (aquest anys Protos Roble i Prado del Rey criança, tots dos amb D.O. Ribera de Duero),no està mal i és q amb l'edat tb ens estem tornant una mica capullos amb el ví.
Molta gent es pot preguntar com es prepara un civet, faré una mica d'Isma i explicaré una mica com fer-ho (algun secret me'l guardaré per mi, rotllo la coca cola).
Primera parada : la materia prima, és molt important q els ingredients siguin de bona qualitat. Per això ens anem a la Boqueria, a una tenda q es diu "avinova" on comprem el preciat senglar, el venen en bosses de 400 gr congelades i sense ossos(una bossa x cada 5 persones, més o menys). Tb podeu comprar cèrvol, la preparació és la mateixa (amb altres peces de caça no ho he probat).
Depres d'un passeig pel mercat,ens dirigim a un altre mercat, al born, molt modern q els meu cosí em vol ensenyar (allí no tenen caça), acabem de passar el matí pasejant com dos turistes pel Born mirant vinicoteques i alguna tenda de bambes adidas molt recomenable (q bona q està la dependenta!!). Feia molt de temps q no passejava per el nucli històric de la meva estimada Barcelona i em reconforta moltíssim, al meu cosí tb crec q li va bé la visita turística, acostumat a passar per aquest llocs anant de cul i amb presses.
Propera parada : Caldetes. El senglar es va descongelant lentament dins de les seves bosses aprofitant la seva sang. Es el moment d'anar a comprar un bon ví per la seva maceració, com q durant el dinar beurem Ribera del Duero, doncs el sengla no serà menys i el macerarem amb un vi jove o criança. Juntament amb el seglar ja tallat a daus, afegim les verdures : alls,ceba (amb xalotes tb queda bé),tomàquet, pastanaga, porro i api (lluire elecció afegir alguna més) les quantitats no las se pq ho faig a ull però podria ser una cabeça d'alls, un parell de tomaquets i cebes,3 porros i 2o 3 fulles d'api per les dos bosses q vaig posar de senglar. Tb afegeixo un o dos farcellets d'herbes i alguna espècie com pebra nega en gra, claus, sal,... experimenteu com jo faig i afegiu-li alguna cosa q us sembli q pot quedar be (algun dia li posaré un mix q tinc d'especies marroquines...) tot això ha d'estar cobert amb aquest vi q em comprat, en el nostre cas 1.5 l.
El periòde de maceració pot anar de les 24 hores fins les 48 hores, sempre dins de la nevera i tapat amb paper film. A més temps de maceració, més tendra la carn.
Pas 3 : Cuinar. El dia começa més aviat q els altres dies i es q després de nits al Jonnhy's, partits de paddle de 2 hores ( semblem nens petits, mesos sense fer esport i de cop pallissa al canto), obviaré el resultat per la pallissa q ens van fotre la parella Will-Pasqui...l'hora de despertar-se era més aviat tard, però aquest matí no. Com si fos un ritual, café a la Terraza (aquest any ens ha faltat un bon cego al "nostre bar") i després cap a la cuina....
Agafem el senglar i el separem de les verdures i del liquid dela maceració. El pasem per farina i el daurem a una cassola amb oli. En aquest mateix oli saltem les verdures. Ho tornem a juntar tot i ho fem bullir a foc lent, treient les impureses q suren a la superficie. Temps? entre 1h-1.30, despres tornem a separar les verdures i les pasem per un colador xinés (tb es pot triturar quedant una salsa menys fina)i ho continuem fent xup-xup una mitja hora tres quarts més....
En aquest punt li afegim una picada amb atmelles, avellanes,pa torrat i una peça de xocolata negra...ho deixem 5 minutets més de cocció i uns altres de repos i ja ho tenim ready...
Important anar punxat el civet per comprovar si està suficientment tendre i rectificar la salseta de sal i pebre al gust.
Per acompanyar : arròs blanc (aquest any vaig intentar donar-li un toc gracios afegint un mix de fruites q li donaven un contrast dolç q no va triunfar gaire....).
Dir q els convitats q anaven arrivant a casa del meu cosí entraven a la cuina i tots feien el mateix : a veure? necessites ajuda? vols alguna cosa?...com si no sapiguessin q m'agrada estar sol a la cuina!!, i es que per a mí cuinar és un ritual quasi místic i molta gent voltant m'estressa...aquest any l'ajuda inestimable de l'Alex Jiménez al netejar una cassola impossible va fer possible poder fer l'arros a temps...
La cosa va anar com sempre, cap a les 4 de la tarda començavem a dinar, i es q la paciència és important quan es cuina. Si l'any passat vaig rebre un comentari pel color (eh Victor!) aquest any sembla q el color era el correcte....el sabor? espero q els assistents opinin lliurement sota l'anonimat d'aquest blog.
Despres rises i histories varies sobre el passat, present i futur, bromes i juguesques amb un nou convidat de luxe q amb 11 messos de vida encara no pot tastar el civet : En Marc Iglesias, i es q com he dit les coses canvien i ara ja hi ha un nen al voltant nostre q deu flipar pq te un munt de "tiets"...qui serà the next one? s'accepten apostes...
Per acabar, si l'any passat va ser el de l'apassionant partit de mini-basket amb espardenyes i vi de més en els nostres cossos ( no parlaré de kilos de més...) aquest any aprofitant la pluja i q la piscina estava deserta vem recordar temps prehistòrics de futbol sobre l'herba...(en Will no sap fer xilenes...) amb més rises i cachondeo i algun desertor (cobardes pecadores de la pradera, sense dir noms).
El futur? no se q ens espera, suposo q una nova edició i sino ja ens inventarem alguna cosa per estar tots junts un altre cop,segur.
Dedicat a : Alex Jimenez, Andreu Espinos, Marc Medina i Xavi Iglesias.
Cançó : "Anys i anys " Club super 3
Amb l'excusa d'un aniversari ens retrobem allà on tot va começar : Caldetes. Aquest dinar sembla substituir els sopars de cap d'any q feiem fa un temps i q per motius diversos em deixat de fer.
Q és us preguntareu? doncs com el seu no indica celebrem l'aniversari del meu cosí menjant un civet de senglar en ple mes d'agost : toma castanya!. Qui el fa? doncs un servidor , q pel q diuen em surt força bó (si diuen el contrari el proper anys menjen pollastres a l'ast). Tot acompanyat d'un bon vi (aquest anys Protos Roble i Prado del Rey criança, tots dos amb D.O. Ribera de Duero),no està mal i és q amb l'edat tb ens estem tornant una mica capullos amb el ví.
Molta gent es pot preguntar com es prepara un civet, faré una mica d'Isma i explicaré una mica com fer-ho (algun secret me'l guardaré per mi, rotllo la coca cola).
Primera parada : la materia prima, és molt important q els ingredients siguin de bona qualitat. Per això ens anem a la Boqueria, a una tenda q es diu "avinova" on comprem el preciat senglar, el venen en bosses de 400 gr congelades i sense ossos(una bossa x cada 5 persones, més o menys). Tb podeu comprar cèrvol, la preparació és la mateixa (amb altres peces de caça no ho he probat).
Depres d'un passeig pel mercat,ens dirigim a un altre mercat, al born, molt modern q els meu cosí em vol ensenyar (allí no tenen caça), acabem de passar el matí pasejant com dos turistes pel Born mirant vinicoteques i alguna tenda de bambes adidas molt recomenable (q bona q està la dependenta!!). Feia molt de temps q no passejava per el nucli històric de la meva estimada Barcelona i em reconforta moltíssim, al meu cosí tb crec q li va bé la visita turística, acostumat a passar per aquest llocs anant de cul i amb presses.
Propera parada : Caldetes. El senglar es va descongelant lentament dins de les seves bosses aprofitant la seva sang. Es el moment d'anar a comprar un bon ví per la seva maceració, com q durant el dinar beurem Ribera del Duero, doncs el sengla no serà menys i el macerarem amb un vi jove o criança. Juntament amb el seglar ja tallat a daus, afegim les verdures : alls,ceba (amb xalotes tb queda bé),tomàquet, pastanaga, porro i api (lluire elecció afegir alguna més) les quantitats no las se pq ho faig a ull però podria ser una cabeça d'alls, un parell de tomaquets i cebes,3 porros i 2o 3 fulles d'api per les dos bosses q vaig posar de senglar. Tb afegeixo un o dos farcellets d'herbes i alguna espècie com pebra nega en gra, claus, sal,... experimenteu com jo faig i afegiu-li alguna cosa q us sembli q pot quedar be (algun dia li posaré un mix q tinc d'especies marroquines...) tot això ha d'estar cobert amb aquest vi q em comprat, en el nostre cas 1.5 l.
El periòde de maceració pot anar de les 24 hores fins les 48 hores, sempre dins de la nevera i tapat amb paper film. A més temps de maceració, més tendra la carn.
Pas 3 : Cuinar. El dia começa més aviat q els altres dies i es q després de nits al Jonnhy's, partits de paddle de 2 hores ( semblem nens petits, mesos sense fer esport i de cop pallissa al canto), obviaré el resultat per la pallissa q ens van fotre la parella Will-Pasqui...l'hora de despertar-se era més aviat tard, però aquest matí no. Com si fos un ritual, café a la Terraza (aquest any ens ha faltat un bon cego al "nostre bar") i després cap a la cuina....
Agafem el senglar i el separem de les verdures i del liquid dela maceració. El pasem per farina i el daurem a una cassola amb oli. En aquest mateix oli saltem les verdures. Ho tornem a juntar tot i ho fem bullir a foc lent, treient les impureses q suren a la superficie. Temps? entre 1h-1.30, despres tornem a separar les verdures i les pasem per un colador xinés (tb es pot triturar quedant una salsa menys fina)i ho continuem fent xup-xup una mitja hora tres quarts més....
En aquest punt li afegim una picada amb atmelles, avellanes,pa torrat i una peça de xocolata negra...ho deixem 5 minutets més de cocció i uns altres de repos i ja ho tenim ready...
Important anar punxat el civet per comprovar si està suficientment tendre i rectificar la salseta de sal i pebre al gust.
Per acompanyar : arròs blanc (aquest any vaig intentar donar-li un toc gracios afegint un mix de fruites q li donaven un contrast dolç q no va triunfar gaire....).
Dir q els convitats q anaven arrivant a casa del meu cosí entraven a la cuina i tots feien el mateix : a veure? necessites ajuda? vols alguna cosa?...com si no sapiguessin q m'agrada estar sol a la cuina!!, i es que per a mí cuinar és un ritual quasi místic i molta gent voltant m'estressa...aquest any l'ajuda inestimable de l'Alex Jiménez al netejar una cassola impossible va fer possible poder fer l'arros a temps...
La cosa va anar com sempre, cap a les 4 de la tarda començavem a dinar, i es q la paciència és important quan es cuina. Si l'any passat vaig rebre un comentari pel color (eh Victor!) aquest any sembla q el color era el correcte....el sabor? espero q els assistents opinin lliurement sota l'anonimat d'aquest blog.
Despres rises i histories varies sobre el passat, present i futur, bromes i juguesques amb un nou convidat de luxe q amb 11 messos de vida encara no pot tastar el civet : En Marc Iglesias, i es q com he dit les coses canvien i ara ja hi ha un nen al voltant nostre q deu flipar pq te un munt de "tiets"...qui serà the next one? s'accepten apostes...
Per acabar, si l'any passat va ser el de l'apassionant partit de mini-basket amb espardenyes i vi de més en els nostres cossos ( no parlaré de kilos de més...) aquest any aprofitant la pluja i q la piscina estava deserta vem recordar temps prehistòrics de futbol sobre l'herba...(en Will no sap fer xilenes...) amb més rises i cachondeo i algun desertor (cobardes pecadores de la pradera, sense dir noms).
El futur? no se q ens espera, suposo q una nova edició i sino ja ens inventarem alguna cosa per estar tots junts un altre cop,segur.
Dedicat a : Alex Jimenez, Andreu Espinos, Marc Medina i Xavi Iglesias.
Cançó : "Anys i anys " Club super 3
lunes, agosto 07, 2006
FIB 2006
Es difícil explicar una vivència com el FIB, a molts de vosaltres ja us he calentat el cap amb el tema, pero he d'escriure alguna cosa per aquells q per circumstancies no ens veiem sovint i mireu aquest blog.
Si parlem de grups i de concerts em quedo amb Franz Ferdinand i el seu directe perfecte, brutal , si segueixen així aquests nois marcaran una epoca.
Els meus estimats Pixies,tot i la parada per problemes de seguretat i q estan grans sonen a ells, sense grans estridències però amb unes cançons p feien aixecar el cartell q la noia portava amb la paraula temazo escrita(moment freak q explicaré més endavant). I q dir del somriure i la veu de Kim Deal....L'estimo
.
Em quedo tb amb Nadadora, el meu gran descobriment,us imagineu les cançons dels Planetas amb veu femenina...Pues eso : q em vaig enamorar.
Tb podria parlar del moment Pedro amb Morrissey(una hora gallina de piel) : impressionant o les ganes de veure més a Coldcut i les seves mezcles de videoproyeccions : impactant.(coincidien amb Depeche)
I no oblidar els Pin i Pon djs q ens van fer ballar a la pista vueling-pop com feia temps amb uns temazos punxats a la perfecció on per exemple del hip hop no es passava al petardeo d'Alaska (quan vas apendre aquella nit Pedro,no?).
O el moment Madness, tot just enfilavem cap al escenari verd quan sentim "Oooone steeeeeep beeeeeeyoooong" papapapapapapapa....i tota la penya ballant..
Per no parlar de l'anada d'olla del dia q vem arribar escoltant a Dj amable,el FIB encara no havia començat i ens ho estavem passant de Puta mare....
Decepcions, si es clar, una en concret : The Strokes, no transmeten i sonen monotons, una llàstima pq tenia moltes ganes d'escoltar-los.
Si parlem de la gent, l'experiència tb és molt positiva, el bon rotllo del camping era patent tot i la mezcla de nacionalitats, races o tendències sexuals i/o socials : un exemple q haurie de fer reflexionar a molts.
Per no parlar dels Freaks, des del tio q anava als concerts amb bata i calçotets, pasant per la noia del cartell de " temazo" o l'altre amb un lema "tortilla española" : ole!
I q dir del dos tipus vestits de tia, un amb una nina i l'altre q es tapava es mugrons amb cinta aillant o de les noies amb al·les i vareta màgica, per no parlar de superwoman : Im-presionante
Menció especial pels dos paios q portaven un cassette Fisher-Price amb microfon i q després del nostre aplaudiment van cridar " nos lo hemos currao" (l'any q ve porto en comediscos!)
Simplement s'ha d'estar allí per viure aquest tipus de sensacions.
Nosaltres?, em quedo amb una imatge impactant : un tio amb gallumbos roses i tejanos a l'espatlla a les 10.30 del matí q arriva a la tenda cantant "Eva Maria se fue buscando el sol en la playa..." o una frase per a la posteritat " però si hay agua!!!ayayayay!!..."ells ja saben pq,no?
Punt i a part per la colla d'en Fafa (quins elementos) amb el seu ipod amb temas estudiats per a cada moment....q gran el moment dialegs de pelis, la penya q pasava per davant de la tenda flipava al escoltar el sargento de hierro o Top Secret...: veteranos.
I q dir dels nostres companys de FIB, quina colla de gent més maca aquest vascos de Donosti, tant diferents entre ells i amb tant bon rotllo....si senyor nanos!! Espero q ens tornem a veure aviat.
Resumiendo....Sex,drugs and Rock & Roll. i birra, moooolta birra.
Cançó : impossible triar una, qualsevol de les q van sonar durant el FIB
Si parlem de grups i de concerts em quedo amb Franz Ferdinand i el seu directe perfecte, brutal , si segueixen així aquests nois marcaran una epoca.
Els meus estimats Pixies,tot i la parada per problemes de seguretat i q estan grans sonen a ells, sense grans estridències però amb unes cançons p feien aixecar el cartell q la noia portava amb la paraula temazo escrita(moment freak q explicaré més endavant). I q dir del somriure i la veu de Kim Deal....L'estimo
.
Em quedo tb amb Nadadora, el meu gran descobriment,us imagineu les cançons dels Planetas amb veu femenina...Pues eso : q em vaig enamorar.
Tb podria parlar del moment Pedro amb Morrissey(una hora gallina de piel) : impressionant o les ganes de veure més a Coldcut i les seves mezcles de videoproyeccions : impactant.(coincidien amb Depeche)
I no oblidar els Pin i Pon djs q ens van fer ballar a la pista vueling-pop com feia temps amb uns temazos punxats a la perfecció on per exemple del hip hop no es passava al petardeo d'Alaska (quan vas apendre aquella nit Pedro,no?).
O el moment Madness, tot just enfilavem cap al escenari verd quan sentim "Oooone steeeeeep beeeeeeyoooong" papapapapapapapa....i tota la penya ballant..
Per no parlar de l'anada d'olla del dia q vem arribar escoltant a Dj amable,el FIB encara no havia començat i ens ho estavem passant de Puta mare....
Decepcions, si es clar, una en concret : The Strokes, no transmeten i sonen monotons, una llàstima pq tenia moltes ganes d'escoltar-los.
Si parlem de la gent, l'experiència tb és molt positiva, el bon rotllo del camping era patent tot i la mezcla de nacionalitats, races o tendències sexuals i/o socials : un exemple q haurie de fer reflexionar a molts.
Per no parlar dels Freaks, des del tio q anava als concerts amb bata i calçotets, pasant per la noia del cartell de " temazo" o l'altre amb un lema "tortilla española" : ole!
I q dir del dos tipus vestits de tia, un amb una nina i l'altre q es tapava es mugrons amb cinta aillant o de les noies amb al·les i vareta màgica, per no parlar de superwoman : Im-presionante
Menció especial pels dos paios q portaven un cassette Fisher-Price amb microfon i q després del nostre aplaudiment van cridar " nos lo hemos currao" (l'any q ve porto en comediscos!)
Simplement s'ha d'estar allí per viure aquest tipus de sensacions.
Nosaltres?, em quedo amb una imatge impactant : un tio amb gallumbos roses i tejanos a l'espatlla a les 10.30 del matí q arriva a la tenda cantant "Eva Maria se fue buscando el sol en la playa..." o una frase per a la posteritat " però si hay agua!!!ayayayay!!..."ells ja saben pq,no?
Punt i a part per la colla d'en Fafa (quins elementos) amb el seu ipod amb temas estudiats per a cada moment....q gran el moment dialegs de pelis, la penya q pasava per davant de la tenda flipava al escoltar el sargento de hierro o Top Secret...: veteranos.
I q dir dels nostres companys de FIB, quina colla de gent més maca aquest vascos de Donosti, tant diferents entre ells i amb tant bon rotllo....si senyor nanos!! Espero q ens tornem a veure aviat.
Resumiendo....Sex,drugs and Rock & Roll. i birra, moooolta birra.
Cançó : impossible triar una, qualsevol de les q van sonar durant el FIB
Tornada
Doncs aquí estem de nou, han estat 3 setmanetes q han anat molt bé. Tornar a la feina ha estat com la tornada al colegi, la mateixa gent però en un lloc diferent, i es q ens em traslladat de despatx. Tornada a aixecar-se a les 7.56, a pendre 4 cafes al dia, a fumar de dos en dos, cada cop q fai un café...tot igual però en un barri diferent.
Les vacances han estat molt profitoses, entre el desfase del FIB, i el relax a la meva estimada Caldetes.Ja hi haurà temps per explicar les vivencies del FIB i la civetada (senglar) en honor del meu estimat cosí Marc.
Ara és moment de dir simplement : I'm back
Cançó : "Incencio 3" - Nadadora
Les vacances han estat molt profitoses, entre el desfase del FIB, i el relax a la meva estimada Caldetes.Ja hi haurà temps per explicar les vivencies del FIB i la civetada (senglar) en honor del meu estimat cosí Marc.
Ara és moment de dir simplement : I'm back
Cançó : "Incencio 3" - Nadadora
martes, julio 18, 2006
Vacances
Bé familia, arriven les meves merescudes vacances... primera parada : FIB 2006, quines ganes q tinc collons!! i es q aquest any el cartell és la reostia, en especial els meus estimats pixies (banda sonora de la meva vida juntament amb Dire Straits i Sabina) pensar q serà amb 31 anys q els podré veure en directe em fa sentir vell, com si aquest fos the last dance, no si serà així i espero poder superar la dura aventura en companyia dels tres mosqueteros (Pedro,Chencho i Edu)....
Demà és la sortida....arribada? no sabe, no contesta...
Tornaré el 7 d'agost, amb pil·les noves i amb la promesa de continuar aquest blog amb una segona part del "a favor" o una primera de "en contra" i es clar, un resum del q es pugui explicar del FIB....
Be happy!!!
cançó : "Monkeys gone to heaven" Pixies
Demà és la sortida....arribada? no sabe, no contesta...
Tornaré el 7 d'agost, amb pil·les noves i amb la promesa de continuar aquest blog amb una segona part del "a favor" o una primera de "en contra" i es clar, un resum del q es pugui explicar del FIB....
Be happy!!!
cançó : "Monkeys gone to heaven" Pixies
lunes, julio 10, 2006
Lamb party volum IV
Ha passat una setmana pero encara es recorda, cordero = victoria segura, diversió a dojo, rises,guitarra,cantics,alcohol....
Quan expliques q faras 200 km per un menjar la gent no ho enten, bé no ho enten fins q un dia decideixen anar-hi,llavors pregunta quan serà el següent...el 1er dissabte de juliol.
Fins hi tot gent q no ha pogut anar un any et pregunta com ha anat amb una cara de tristor per no ser-hi...aquest dissabte comentavem amb el Miguelon (ideòleg de la festa)q s'ha de prohibir qualsevol aconteixemnt familiar per la primera setmana de juliol, ni casaments, ni dinars familiars, ni res de res, pq?pq hi ha la festa del cordero...
Algú va comentar aquest any q l'estiu arriba amb la celebració, no abans i s'acabarà amb un altre trobada mítica : el champanpanpan...q és això? quans arribi el moment s'explicarà.
En resum, un any més de cordero, i encara q sembla q serà l'ultim a Seros, segur q trobem some place per trobar-nos i disfrutar.
canço : "los cojones me pican" en totes les versions possibles cantades durant la festa
Quan expliques q faras 200 km per un menjar la gent no ho enten, bé no ho enten fins q un dia decideixen anar-hi,llavors pregunta quan serà el següent...el 1er dissabte de juliol.
Fins hi tot gent q no ha pogut anar un any et pregunta com ha anat amb una cara de tristor per no ser-hi...aquest dissabte comentavem amb el Miguelon (ideòleg de la festa)q s'ha de prohibir qualsevol aconteixemnt familiar per la primera setmana de juliol, ni casaments, ni dinars familiars, ni res de res, pq?pq hi ha la festa del cordero...
Algú va comentar aquest any q l'estiu arriba amb la celebració, no abans i s'acabarà amb un altre trobada mítica : el champanpanpan...q és això? quans arribi el moment s'explicarà.
En resum, un any més de cordero, i encara q sembla q serà l'ultim a Seros, segur q trobem some place per trobar-nos i disfrutar.
canço : "los cojones me pican" en totes les versions possibles cantades durant la festa
miércoles, julio 05, 2006
I love this game!!
Si senyor!!!per Deu ,pq s'ha d'acabar? vull més....si si si si si més més més...no estic tenin un orgasme (o si) es q el partit d'ahir en va recordar pq m'agrada tant el futbol...Italia amb 4 davanters!!toma i daca constant en un temps extra q val per tot el mundial q ha estat una merda absoluta...ni teque teque,no jogo bonito ni res de res...i te q ser la Italia del catenaccio q ens doni a tot s una lliçó de com es juga...
Gràcies!
Espero q no sigui un mirall i q avui continui la festa
cançó : "Phutbol" Los Sencillos
Gràcies!
Espero q no sigui un mirall i q avui continui la festa
cançó : "Phutbol" Los Sencillos
miércoles, junio 28, 2006
Visca l'inserso!
Dia trist a les espanyes, dia alegre en el meu cor...com va dir ahir buenafuente " los del tiqui taca amb palmado contra los del taca taca"....juasjuasjuas
No és odi ni res per l'estil, pero no puc estar a favor d'uns que ens impedeixen tenir la nostra pròpia selecció, que a més a més, van sobrats de prepotència i q per guanyar a la "superpotència interespacial mundial" Ukraina es creian q guanyarien el mundial : babaus!
Es parla q des de Catalunya polititzem el futbol amb el Barça i el que representa, i jo em pregunto : q es el q han estat fent ells durant aquest mundial ? Recordo q després del primer partir el mundo titulaba : " una ola de patriotismo invade españa" Q risa tia felisa...algun dia parlaré de l'ús q fan de la paraula patriota vs. nacionalista quan els convé a aquesta penya...
Ahir a la cope en acabar el partit es donaven les gràcies a tots aquells espanyols q estaven amb la selecció en un moment on espanya s'està trencant...quina mania amb el tema, a veure si es veritat collons!!!
Més exemples, "resquemorman" (jimenez losantos) deia q espña no jugava el mundial, si de cas "una agrupacion de autonomias o como se llamen"..qualquier tiempo fue mejor, oi xato!!
pd: a veure si algú m'ajuda en el meu post de coses a favor i el continua...ara preparo un de coses en contra...
cançó : "opá vamo a por el mundiá" el koala
No és odi ni res per l'estil, pero no puc estar a favor d'uns que ens impedeixen tenir la nostra pròpia selecció, que a més a més, van sobrats de prepotència i q per guanyar a la "superpotència interespacial mundial" Ukraina es creian q guanyarien el mundial : babaus!
Es parla q des de Catalunya polititzem el futbol amb el Barça i el que representa, i jo em pregunto : q es el q han estat fent ells durant aquest mundial ? Recordo q després del primer partir el mundo titulaba : " una ola de patriotismo invade españa" Q risa tia felisa...algun dia parlaré de l'ús q fan de la paraula patriota vs. nacionalista quan els convé a aquesta penya...
Ahir a la cope en acabar el partit es donaven les gràcies a tots aquells espanyols q estaven amb la selecció en un moment on espanya s'està trencant...quina mania amb el tema, a veure si es veritat collons!!!
Més exemples, "resquemorman" (jimenez losantos) deia q espña no jugava el mundial, si de cas "una agrupacion de autonomias o como se llamen"..qualquier tiempo fue mejor, oi xato!!
pd: a veure si algú m'ajuda en el meu post de coses a favor i el continua...ara preparo un de coses en contra...
cançó : "opá vamo a por el mundiá" el koala
miércoles, junio 21, 2006
a favor
A favor totalmente a favor del techo-pop y del rock & roll...cantava Miqui Puig jo ademés tb estic a favor de les motos pel carril bus(pq sino arribaria sempre tard a la feina), del sexe amb amor(encara q sigui amb un mateix), del dret del pobles a decidir el seu futur(Catalunya independent!), de dormir tot el dia(i tota la nit), de House( visca el sarcasme), de Grissom(els genis estem sempre empanats), d'Andres Montes (si me parto de la risa, q pasa!),d pintar casa meva(some day), de Sabina (ahora es demasiado tarde princesa), de los Planetas(q puedo hacer), de no fer res (per fer algo), del Ninfas (amb el Pedro punxat,of course), dels "polis"(i no precisament Diaz), de les roses (encara q siguin de mentira), de possar el despertador a les 7.46 i despestar-se a les 8.04(pq de vegades 15 minuts són suficient), de Toni Freixes (quin metereòleg!), de Starsky i Huch(jo vull un cotxe vermell amb una ratlla blanca), los Hombres de Harrelson(TJ al tejado!), Mazinger Z(tetas fueras!...resumiendo de les series de finals del70 i principis dels 80,però tb de V(les extraterrestres me ponen), Bola de Drac(krilin el gran incompres) i Campeones(per demostrar que la terra era rodona) , dels Pixies ( where is my mind?), de l'aigua amb gas ( pq sino es molt aborrida), del naranjito ( cobi era molt feo), del reciclatge( el mon s'acaba!), del southern comfort (i dels que el beuen amb mi), de tenir un boxer (per tenir responsabilitats),de Caldetes(nostàlgia), dels gays (per deixar armaris buits on possar la roba), de vestir bé( i ser d'esquerres ), del pipiolo(visca la música en directe!), de pixar sentat(per no escoltar crits), de la zona verda d'aparcament(la city necesita pasta), de gastar-se la pasta amb un bon vi(em faig gran), dels Dire Straits(we are the sultans of swing), de les pelis porno(doblades o en versió original?), de casar-se a Las Vegas (per no fer-ho a un esglèsia), de plorar al cine (esta fosc), de fotre un polvo a un caixer autòmatic (...i a un ascensor, a un lavabo, sobre el capó...on sigui!), de viure sol (i deixar la roba on em surti dels collons...) de pensar q el nostre moment està per arribar(pq arribarà,no?), del Gon, la Cris i dels 2 anonims (q se qui sou, per escriure alguna cosa) i d'aquells q nomes llegiu (jo tb sóc un voyeaur).... demà més(o no)
cançó :"Hope there's someone" Anthony and the johnsons
cançó :"Hope there's someone" Anthony and the johnsons
martes, junio 20, 2006
tornar estimar
Si familia, la torno a estimar,a disfrutar com feia temps q no passava...la musica.
I no parlo nomes de les converses amb el gran Peter sobre alguna canço, q sempre hi són, parlo de començar el dia escoltant el nou disc dels Antonia Font "Batiskafo Katiuscas"(quin descobriment per deu!!!), continuar amb Franz Ferdinand(ens veiem al FIB nano!) seguir amb una sessió de St Germain per acabar escoltant els meus estimats Dire Straits (encara sóc capaç de plorar escoltant Love over gold)...
Parlo de possar-me un vinil de jazz, mentre em fumo uno de los q te dije i pensar q seria de nosaltres(especialment de mi) sense la música, q reflexa els estats d'ànim de les persones...qui no te una canço q li recora a algú? i pensar q aquella mateixa cançó recorda a milers de persones, però es nostre, només nostre en aquell moment...
I cerco, cerco noves sensacions musicals en blogs de gent anónima q tb estima la música...
gracies sr internet,
gràcies sr emule
Però sobretot gràcies a qui em va fer estimar la música de petit...
cançó : "darrera una revista" Antonia Font
I no parlo nomes de les converses amb el gran Peter sobre alguna canço, q sempre hi són, parlo de començar el dia escoltant el nou disc dels Antonia Font "Batiskafo Katiuscas"(quin descobriment per deu!!!), continuar amb Franz Ferdinand(ens veiem al FIB nano!) seguir amb una sessió de St Germain per acabar escoltant els meus estimats Dire Straits (encara sóc capaç de plorar escoltant Love over gold)...
Parlo de possar-me un vinil de jazz, mentre em fumo uno de los q te dije i pensar q seria de nosaltres(especialment de mi) sense la música, q reflexa els estats d'ànim de les persones...qui no te una canço q li recora a algú? i pensar q aquella mateixa cançó recorda a milers de persones, però es nostre, només nostre en aquell moment...
I cerco, cerco noves sensacions musicals en blogs de gent anónima q tb estima la música...
gracies sr internet,
gràcies sr emule
Però sobretot gràcies a qui em va fer estimar la música de petit...
cançó : "darrera una revista" Antonia Font
Google.cat
Encara que a alguns els fagi mal, som el que som i hi ha gent que veu les coses amb un horitzó diferent....Google (el buscador d'internet més utilitzat) creu en nosaltres.... Gràcies!!
http://google.ppcc.cat/
Les profecies de Nostremariano seran veritat?
viernes, junio 16, 2006
Sobre l'estatut
Diumenge toca anar a votar, q fer? q votar? si ? no? nul? ufff cuantes contradiccions... la decisió ha estat difícil,pq? el body em demanava un No com una casa de pages, i es q no pot ser q sempre ens baixem els pantalons quan anem a Espanya a defensar les nostres idees, els nostres diners...recordo el dia q es va aprovar l'estatut del 30 de setembre, el vaig imprimir i despres de llegir-ho he de reconèixer q em vaig emocionar...a la fi s'ens reconeixia coma Nació, ens administavem els nostres diners, teniem el control de ports i aeroports, donavem un pas endavant en l'igualtat de les persones, en el reconeixement de la nostre llengua, selecció pròpia... vaig reflexionar fins hi tot que no m'importava estar dins d'aquesta espanya....passarell de mi!!
Res més enllà de la realitat...va arrivar a madrid, tots cagats i ala! le rebaixes del corte ingles...ni hisenda pròpia, ni nació, ni control d'imigració, ni ports i aeroports... continuem com sempre q si volem alguna cosa : a plorar a madrid....la capital del reino!!
A sobre he llegit coses com q perseguim el castellà com en el franquisme al català, q aquest estatut l'ha fet la ETA o q perseguim als del pp com si fosin jueus en l'alemania nazi....españa se rompe!!!tant de bó nanos...tant de bó pq no vull res amb vosaltres fills de puta!!!... es q em calento
Vist el panorama i com q un el si es de cobards i el no l'aprofitaran a les españes per dir q l'estatut no interesa, decisió final : Nul polìtic... canviaré l'enunciat de la pregunta q en la meva butlleta serà :
Està a favor de la Constitució de la República Independent de Catalunya? SI
Res més enllà de la realitat...va arrivar a madrid, tots cagats i ala! le rebaixes del corte ingles...ni hisenda pròpia, ni nació, ni control d'imigració, ni ports i aeroports... continuem com sempre q si volem alguna cosa : a plorar a madrid....la capital del reino!!
A sobre he llegit coses com q perseguim el castellà com en el franquisme al català, q aquest estatut l'ha fet la ETA o q perseguim als del pp com si fosin jueus en l'alemania nazi....españa se rompe!!!tant de bó nanos...tant de bó pq no vull res amb vosaltres fills de puta!!!... es q em calento
Vist el panorama i com q un el si es de cobards i el no l'aprofitaran a les españes per dir q l'estatut no interesa, decisió final : Nul polìtic... canviaré l'enunciat de la pregunta q en la meva butlleta serà :
Està a favor de la Constitució de la República Independent de Catalunya? SI
martes, junio 13, 2006
els grecs ja jugaven la Champions
i es que encara que va ser fa 27 dies, hi ha coses que no s'obliden...
El principi
Avui començo a escriure aquest blog, intentaré reflexar pensaments,idees....
Es temps de mundial, avui juga Brasil, avui comença el FUTBOL...
cançó : "Mas que nada" Sergio Mendes featuring black eyed peas
Es temps de mundial, avui juga Brasil, avui comença el FUTBOL...
cançó : "Mas que nada" Sergio Mendes featuring black eyed peas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)