Civetada

La gent canvia amb el temps, els nostres costums, la nostra manera de ser, fins i tot de les persones q ens envolten.Però sempre tens un grup d'amics als q no veus tant sovint com abans o com voldries, però q quan us trobeu tots sembla q no hagi passat tant de temps, q fos ahir quan us veu veure per ultima vegada, disfruteu amb la companyia i fins hi tot feu les mateixes vejenades q feieu abans, encara q a ulls desconeguts pugui semblar estrany. I es això en el q s'ha convertit "la civetada"

Amb l'excusa d'un aniversari ens retrobem allà on tot va começar : Caldetes. Aquest dinar sembla substituir els sopars de cap d'any q feiem fa un temps i q per motius diversos em deixat de fer.

Q és us preguntareu? doncs com el seu no indica celebrem l'aniversari del meu cosí menjant un civet de senglar en ple mes d'agost : toma castanya!. Qui el fa? doncs un servidor , q pel q diuen em surt força bó (si diuen el contrari el proper anys menjen pollastres a l'ast). Tot acompanyat d'un bon vi (aquest anys Protos Roble i Prado del Rey criança, tots dos amb D.O. Ribera de Duero),no està mal i és q amb l'edat tb ens estem tornant una mica capullos amb el ví.

Molta gent es pot preguntar com es prepara un civet, faré una mica d'Isma i explicaré una mica com fer-ho (algun secret me'l guardaré per mi, rotllo la coca cola).

Primera parada : la materia prima, és molt important q els ingredients siguin de bona qualitat. Per això ens anem a la Boqueria, a una tenda q es diu "avinova" on comprem el preciat senglar, el venen en bosses de 400 gr congelades i sense ossos(una bossa x cada 5 persones, més o menys). Tb podeu comprar cèrvol, la preparació és la mateixa (amb altres peces de caça no ho he probat).

Depres d'un passeig pel mercat,ens dirigim a un altre mercat, al born, molt modern q els meu cosí em vol ensenyar (allí no tenen caça), acabem de passar el matí pasejant com dos turistes pel Born mirant vinicoteques i alguna tenda de bambes adidas molt recomenable (q bona q està la dependenta!!). Feia molt de temps q no passejava per el nucli històric de la meva estimada Barcelona i em reconforta moltíssim, al meu cosí tb crec q li va bé la visita turística, acostumat a passar per aquest llocs anant de cul i amb presses.

Propera parada : Caldetes. El senglar es va descongelant lentament dins de les seves bosses aprofitant la seva sang. Es el moment d'anar a comprar un bon ví per la seva maceració, com q durant el dinar beurem Ribera del Duero, doncs el sengla no serà menys i el macerarem amb un vi jove o criança. Juntament amb el seglar ja tallat a daus, afegim les verdures : alls,ceba (amb xalotes tb queda bé),tomàquet, pastanaga, porro i api (lluire elecció afegir alguna més) les quantitats no las se pq ho faig a ull però podria ser una cabeça d'alls, un parell de tomaquets i cebes,3 porros i 2o 3 fulles d'api per les dos bosses q vaig posar de senglar. Tb afegeixo un o dos farcellets d'herbes i alguna espècie com pebra nega en gra, claus, sal,... experimenteu com jo faig i afegiu-li alguna cosa q us sembli q pot quedar be (algun dia li posaré un mix q tinc d'especies marroquines...) tot això ha d'estar cobert amb aquest vi q em comprat, en el nostre cas 1.5 l.
El periòde de maceració pot anar de les 24 hores fins les 48 hores, sempre dins de la nevera i tapat amb paper film. A més temps de maceració, més tendra la carn.

Pas 3 : Cuinar. El dia começa més aviat q els altres dies i es q després de nits al Jonnhy's, partits de paddle de 2 hores ( semblem nens petits, mesos sense fer esport i de cop pallissa al canto), obviaré el resultat per la pallissa q ens van fotre la parella Will-Pasqui...l'hora de despertar-se era més aviat tard, però aquest matí no. Com si fos un ritual, café a la Terraza (aquest any ens ha faltat un bon cego al "nostre bar") i després cap a la cuina....

Agafem el senglar i el separem de les verdures i del liquid dela maceració. El pasem per farina i el daurem a una cassola amb oli. En aquest mateix oli saltem les verdures. Ho tornem a juntar tot i ho fem bullir a foc lent, treient les impureses q suren a la superficie. Temps? entre 1h-1.30, despres tornem a separar les verdures i les pasem per un colador xinés (tb es pot triturar quedant una salsa menys fina)i ho continuem fent xup-xup una mitja hora tres quarts més....

En aquest punt li afegim una picada amb atmelles, avellanes,pa torrat i una peça de xocolata negra...ho deixem 5 minutets més de cocció i uns altres de repos i ja ho tenim ready...

Important anar punxat el civet per comprovar si està suficientment tendre i rectificar la salseta de sal i pebre al gust.

Per acompanyar : arròs blanc (aquest any vaig intentar donar-li un toc gracios afegint un mix de fruites q li donaven un contrast dolç q no va triunfar gaire....).

Dir q els convitats q anaven arrivant a casa del meu cosí entraven a la cuina i tots feien el mateix : a veure? necessites ajuda? vols alguna cosa?...com si no sapiguessin q m'agrada estar sol a la cuina!!, i es que per a mí cuinar és un ritual quasi místic i molta gent voltant m'estressa...aquest any l'ajuda inestimable de l'Alex Jiménez al netejar una cassola impossible va fer possible poder fer l'arros a temps...

La cosa va anar com sempre, cap a les 4 de la tarda començavem a dinar, i es q la paciència és important quan es cuina. Si l'any passat vaig rebre un comentari pel color (eh Victor!) aquest any sembla q el color era el correcte....el sabor? espero q els assistents opinin lliurement sota l'anonimat d'aquest blog.

Despres rises i histories varies sobre el passat, present i futur, bromes i juguesques amb un nou convidat de luxe q amb 11 messos de vida encara no pot tastar el civet : En Marc Iglesias, i es q com he dit les coses canvien i ara ja hi ha un nen al voltant nostre q deu flipar pq te un munt de "tiets"...qui serà the next one? s'accepten apostes...

Per acabar, si l'any passat va ser el de l'apassionant partit de mini-basket amb espardenyes i vi de més en els nostres cossos ( no parlaré de kilos de més...) aquest any aprofitant la pluja i q la piscina estava deserta vem recordar temps prehistòrics de futbol sobre l'herba...(en Will no sap fer xilenes...) amb més rises i cachondeo i algun desertor (cobardes pecadores de la pradera, sense dir noms).

El futur? no se q ens espera, suposo q una nova edició i sino ja ens inventarem alguna cosa per estar tots junts un altre cop,segur.

Dedicat a : Alex Jimenez, Andreu Espinos, Marc Medina i Xavi Iglesias.

Cançó : "Anys i anys " Club super 3