Si familia, la torno a estimar,a disfrutar com feia temps q no passava...la musica.
I no parlo nomes de les converses amb el gran Peter sobre alguna canço, q sempre hi són, parlo de començar el dia escoltant el nou disc dels Antonia Font "Batiskafo Katiuscas"(quin descobriment per deu!!!), continuar amb Franz Ferdinand(ens veiem al FIB nano!) seguir amb una sessió de St Germain per acabar escoltant els meus estimats Dire Straits (encara sóc capaç de plorar escoltant Love over gold)...
Parlo de possar-me un vinil de jazz, mentre em fumo uno de los q te dije i pensar q seria de nosaltres(especialment de mi) sense la música, q reflexa els estats d'ànim de les persones...qui no te una canço q li recora a algú? i pensar q aquella mateixa cançó recorda a milers de persones, però es nostre, només nostre en aquell moment...
I cerco, cerco noves sensacions musicals en blogs de gent anónima q tb estima la música...
gracies sr internet,
gràcies sr emule
Però sobretot gràcies a qui em va fer estimar la música de petit...
cançó : "darrera una revista" Antonia Font
2 comentarios:
Ai, Primo, què nostàlgic!
Em permeto canviar de terç (encara que odiis els termes tauromàquics) per dir la meva. La cançó que, a hores d'ara, em porta més records és 730 Días, de Jorge Drexler. En el meu cas van ser menys de 730 dies, però van ser, en resum, pitjor que 730 inferns. També és maco mirar enrera i veure el que has superat.
Visca l'alliberament emocional!!! (Digue'm pipiolillo)
A mi m'agrada més 19 i 500 noches...serà pq es de Sabina.
Una cosa si tens raó nano, quan l'amor es converteix en servilisme, deixa de dir-se amor per anomenar-se esclavitud emocional,cosa q passava més vegades de les q voldriem...
Hem de fer un pipiolo aviat,no creus?
Publicar un comentario