Special Trip

Doncs ja el tenim x aquí, el "primo" s'ha cansat de voltar pel món i ha tornat a Barcelon...per quan de temps? no se sap, sembla q les "carretens" tiren molt i s'el volen endur a Berlin...mira tu, una excusa més per visitar una ciutat q diuen ha sofert un canvi espectacular i ara és una de les més cosmopolites d'Europa.

Confeso q mai he estat una persona q li agradi viatjar molt, però des de q el primo va marxar,s'ha despertat en mi una curiositat pel tema. A TV3 fan un programa q es diu Km 33 on es parla de viatges, però no dels típics sino aquells q van una mica més enllà i la veritat es q són força interesants, hi estic enganxat.

Podria dir q jo he fet un d'aquest viatges " especials" un q et canvia la visió del món i fins hi tot et fa reflexionar, i no ha estat fins ara q m'estic adonant....

Va ser a Baja California, juntament amb 4 grans companys, molt diferents entre nosaltres, però amb un mateix objectiu durant aquells dies. Parla sovint el meu admirat Miqui Puig de "casualidades" i aquest trip va ser fruit de moltes d'elles. Casualitat q un company d'universitat hagues anat feia poc i explicant-nos les seves histories fes q ens entres el "gusanillo", casualitat q vem trobar un bitllet de costa a costa dels USA molt ecònòmic, casualitat q encara q la idea de pasar els 10 dies per la costa oest americana (Los Angeles, San Francisco,...) era la més "normal" hi havia 5 persones q volien anar cap el sud de San Diego, creuar la frontera i tirar milles, casualitat q encara q el cotxe de lloguer no podia creuar a baja sud, ens vem arriscar i no va passar res.

I es q el record d'aquells dies perdura imborrable en la meva memoria i espero q en la dels meus companys. Record del canvi q pot patir un poble quan es invait d'americans (ensenada), record de la nostra trobada amb les bal·lenes a Guerrero negro(laguna ojo de liebre), quin estat d'anim més euforic despres d'alló!.
Records del intent de canvi per dos pollastres a les 2 noies amb un militar en un pas fronterer on ens volien cobrar i ens vem ficar xulos ( que collons s'havien cregut q som catalans!)
Record del oasis en mig del dessert ,San Ignacio, amb la seva gent de festa major, la cerveça pacifico de litro, la casa on vem dormir i on ens van donar de menjar...Record de la Damiana (herba suposadament afrodisíaca) q quasi ens dona un ensurt amb els militars. Record dels controls militars durant tot el recorregut. Record de les nostres parades al desert buscant...Record de les vaques a la carretera i del cotxe q ens va fer de guia nocturn per evitar-les...
Record de Mulegé i el seu manglar espectacular amb tota mena d'ocells, crancs, taurons...
Record de Loreto i del Sr Rafael, amo d'un motel allí q ens va guiar a una platja de sorra negra realment espectacular... quin pet de tequil·la!!Q dir de la adbocada q ajudava als pagessos a no caure en mans dels grans terratinents, simplement meravellos.
Menció especial per San Juanico(scorpion bay),les palapes i els seus pescadors. Quina tarda més enriquidora vem passar allí,quina gent més maca, llàstima q els gringos segur q ho invadiran tot...
Record de la penya amb pistola a un xiringuito on la carn tenia q estar ben feta "porque sino te puedes volver loco"
Record de Santa Rosalia on la llum de tot el poble s'apagava a les 10 de la nit...

records, records...al final tot són records.....

cançó : "Hotel california" Eagles