Doncs ja el tenim aquí..."tripartitu Part II "
He de confesar que aquest cop em va costar anar a votar, entre la resaca i q ja m'ho imaginava com aniria la cosa, no estava jo molt il·lusionat, però ho havia de fer com sempre ho he fet, és el nostre dret i deure.
El fantasma d'en Mas es pensava q arrassarien i es va dedicar a tirar merda cap a tots els costats, el Montilla nocilla estava calladet, no fos cas q la cagués i perdessin més escons del previstos... en Carod es va pendre les pastilletes i no va dir cap animalada de les seves, sabent q anant de nen bó el perdonariem,en Saura per la seva part, cantava per un "govern d'esquerres", d'en Piqué no puc dir gaire, intentava sobreviure quan el venien a veure acebes o rajoy...ciutadans? si escoltes la cope saps d'on venen i q volen.
He de dir q els resultats em van sorpendre, ja que pensava q Mas s'aproparia als 55 escons donant-li pa possiblilitat de pactar amb el pp(q es mantindria ) o ERC, q m'imaginava pagaria un peatge molt elevat i es mouria entre els 15-18 escons.
Tb podria apostar per la psoevergència amb un montilla debilitat q acceptaria anar de conseller en cap, cosa q els faria obtenir un ministeri pel Duran a Madrid....
Ai! la cosa ha anat diferent, ni CiU arrassa, ni Psc s'enfosa, ni ERC paga peatge i a sobre IcV puja!!...q dir dels ciutadans? tots coneixem algú q només es sent espanyol,no? pues eso 90.000....
Jo dessitjava una entessa entre Mas i Carod, basicament pq crec q Monty no té planta de "Molt Honorable", però tb creia q Mas i Carod són 2 galls x un galliner....
Mas q es pensava q ho tenia lligat amb ZP després de baixar-se els pantalons per l'estatutet i toma punyalada trapera!!! fiat d'un tipus que diu q aprovarà el q surti del Parlament i després fa el q fa ....i tots a riure-li les gracies al del talante del collons!!
Carod traidor? no més q Puyol quan va pactar amb Aznar o Mas quan ho va fer amb ZP,no?jo diria q llest,pq? Carod sap q amb Monty de Presi,un tipus gris que no parla gaire i q anirà per feina, ell serà la cara més visible del govern i si a sobre en Puigcercos es Conseller de Governació i Saura dirigint els mossos de d'interior... la Gencat pot ser la República....
Com anirà aquest cop?crec q dependrà de quan de temps Carod estigui calladet i si treballan tots tres en la mateixa direcció per fer un pais més social i sostenible.
Algú em va dir q em possat a Pepe de presi q ni parla català ni ha estat mai al parlament... es la versió catalana de somni americà... vinguis d'on vinguis si t'estimes Catalunya pots ser el que vulguis.... q diran ara aquells q ens acusen de xenòfobs? Ai el dia que un fill d'imigrant magrebí opti a la presindència d'espanya!!
Ara toca treballar en aquesta direcció, el meu somni i el de molts ha d'esperar, tens millors (espero q els de CiU aprenguin i la propera vegada governem junts buscant la notra ítaca)
cançó : "Telegraph Road" Dire Straits
lunes, noviembre 06, 2006
jueves, octubre 26, 2006
I'm back
Fa quasi un mes que no escric en el blog,serà q no tenia es a dir, i això q les eleccions al Parlament estan a un pas...serà q els de l'anunci " benvingut a la republica independent de casa teva" m'han abduït en unes reformes de mobiliari q sembla q s'acaben...serà q he tingut molta feina...o serà q el q podia escriure feris sensibilitats i amb l'edat estic aprenent a callar.
Però a falta de 5 dies per les eleccions diré la meva. He de confessar q cada dia q passa estic més convençut del meu vot i del meu suport a Carod Rovira. Parlo amb la gent q m'envolta, llegeixo diaris i comentaris i sembla q la única persona q ha fet les coses malament és ell. Jo em pegunto, algu coneix un polític q hagi renunciat al poder xq l'ha cagat? qui va dimitir pel Carmel? o x l'afer de l'aeroport ? o pel 3 %? qui és el culpable d'aquest estatutet q tenim? Q jo sàpiga la corona d'espines la portaven el president Maragall i en Carod, q jo sàpiga el xul.lo de la clase (Mas) va ser qui es va baixar els pantalons a Madrid a canvi de q Duran fos ministre... i el sr Nadal no té cap responsabilitat amb el carmel o l'aeroport?
No diré q Carod sigui un sant pq anar a Perpignà quan ets president en funcions és una cagada o q s'et calenti la boca amb lo del cava i els jocs de Madrid...és pixar fora ....però tb és cert q hem d'aguantar q els fills de puta del duo sacapuntas (acebes,zaplana) diguin q a Catalunya perseguim el castellà i el sr piqué no fagi res... o frases de zp com q deixarà pactar a Montilla amb qui vulgui ( això no és sucursalisme?) o al salvador de la pàtria Mas amb el seu dvd de benzinera (necessitariem una col·lecció per repassar els errors del sr Pujol) Per no parlar de la màquina sexual d'en Saura (segons la seva dona) q encara no ser q feia al govern...així jo tb guanyo escons.
Potser en Carod està sonat, però prefereixo un sonat q se q defensarà els seu pais i els seus ideals a un trepa q seria capaç de pactar amb el diable com en Mas o a un "mindungui" q diria Ferran Adrià q no pinta res a Catalunya com el Montilla. Tp vull un tio com en Piqué q no te collons de dir 4 cosetes als seus. En Saura? un hippy ...de Canet (el woodstock catalá) fa molts anys ja.
Pactes? no ho tinc clar, el cos em demana un pacte CiU-ERC...tremolarien a espanya, el periodista reprimit-coix es suicidaria i a zp li agafarien cagarrines, segur. Ara be, no m'en refio d'en Mas.
Però el cap em diu q un govern d'esquerres amb la lliçó estudiada i sense repetir els errors faria polítiques d'esquerra i socials pensant en la gent. Però es q Monty de president...ufff quina por amb zp movent fils x darrera...
seguirem rumiant...
us paso un link d'un blog molt divetit d'uns de IcV, val la pena.
http://la27divisio.blogspot.com
cançó : Wolfsheim - Once In A Lifetime
Però a falta de 5 dies per les eleccions diré la meva. He de confessar q cada dia q passa estic més convençut del meu vot i del meu suport a Carod Rovira. Parlo amb la gent q m'envolta, llegeixo diaris i comentaris i sembla q la única persona q ha fet les coses malament és ell. Jo em pegunto, algu coneix un polític q hagi renunciat al poder xq l'ha cagat? qui va dimitir pel Carmel? o x l'afer de l'aeroport ? o pel 3 %? qui és el culpable d'aquest estatutet q tenim? Q jo sàpiga la corona d'espines la portaven el president Maragall i en Carod, q jo sàpiga el xul.lo de la clase (Mas) va ser qui es va baixar els pantalons a Madrid a canvi de q Duran fos ministre... i el sr Nadal no té cap responsabilitat amb el carmel o l'aeroport?
No diré q Carod sigui un sant pq anar a Perpignà quan ets president en funcions és una cagada o q s'et calenti la boca amb lo del cava i els jocs de Madrid...és pixar fora ....però tb és cert q hem d'aguantar q els fills de puta del duo sacapuntas (acebes,zaplana) diguin q a Catalunya perseguim el castellà i el sr piqué no fagi res... o frases de zp com q deixarà pactar a Montilla amb qui vulgui ( això no és sucursalisme?) o al salvador de la pàtria Mas amb el seu dvd de benzinera (necessitariem una col·lecció per repassar els errors del sr Pujol) Per no parlar de la màquina sexual d'en Saura (segons la seva dona) q encara no ser q feia al govern...així jo tb guanyo escons.
Potser en Carod està sonat, però prefereixo un sonat q se q defensarà els seu pais i els seus ideals a un trepa q seria capaç de pactar amb el diable com en Mas o a un "mindungui" q diria Ferran Adrià q no pinta res a Catalunya com el Montilla. Tp vull un tio com en Piqué q no te collons de dir 4 cosetes als seus. En Saura? un hippy ...de Canet (el woodstock catalá) fa molts anys ja.
Pactes? no ho tinc clar, el cos em demana un pacte CiU-ERC...tremolarien a espanya, el periodista reprimit-coix es suicidaria i a zp li agafarien cagarrines, segur. Ara be, no m'en refio d'en Mas.
Però el cap em diu q un govern d'esquerres amb la lliçó estudiada i sense repetir els errors faria polítiques d'esquerra i socials pensant en la gent. Però es q Monty de president...ufff quina por amb zp movent fils x darrera...
seguirem rumiant...
us paso un link d'un blog molt divetit d'uns de IcV, val la pena.
http://la27divisio.blogspot.com
cançó : Wolfsheim - Once In A Lifetime
martes, septiembre 19, 2006
Això comença a ser divertit
La veritat es q començo a disfrutar amb el tema del blog...
Uns m'acusen de mirar el passat, no sr. A.J., jo miro al futur sempre, el q passa es q hem de tenir les coses clares sobre el nostre passat per poder enfocar el futur amb optimisme. Les demandes històriques de Catalunya com a poble, són les q són, ara, fa tres segles i molt problablement d'aquí tres segles més sino són asolides. Per molt q ens vulguin fer creure q això és una invenció dels nacionalistes ( parábola dels nacionalistes espanyols sobre els homenets de verd amb la cara del yoda q durant la nostre joventut van abduir-nos per formar un ramat d'ovelles separatistes).
Quan parlo dels USA, parlo de la seva constitució, no dels seus líders. Ningú em negarà q pais més patriota en el món q ells hi han pocs... I amb tal sentiment no els hi cal introduir elements per garantir la seva unió. A més no em d'oblidar q els Estats Units neixen com a tal després d'una declaració d'independència i rebuig a estar sota la corona d'Anglaterra. Algú dirà q no tinc en compte els indis americans, aixo és un altre tema q algun dia tractaré on podríem posar per exemple els ndígenes sud-americans q els castellans van intentar aniquil·lar o el conflicte de la Palestina ocupada pels jueus, tema q es mereix una reflexió a part.
Veig tb q a algú li ha sorpres la meva "amistat" amb espanya o fins hi tot el meu suport a la selecció espanyola de basquet. No es q m'estigui tornant boig o q el "talante" de Zapatero m'hagi cautivat. Considero a ZP un envaucador sibilí i perillós per als interesos de Catalunya, el q ens va fer amb l'Estatut de Catalunya del 30 de Setembre només té un nom : Timada. Però es clar, com sóm uns cagats va hi votem a favor del estatutet mutil·lat q ens va arribar de Madrid amb els lema tant de CiU q es agafa el q et donin q ja demanarem més ... Doncs no collons, ja n´hi prou de q a sobre de q ens tractin com a putes paguem el nostre llit i el seu.
Jo només feia publica la meva admiració cap a un grup de jugadors, q procedents de diverses nacionalitats es van dedicar a jugar a basquet i a divertir-se com amics, q no s'abraçaven mirant al cel ( Raul) quan sonava l'himne en plan patriota... o es q ningú s'enrecorda com babejavem amb el dream team de barcelona 92 amb jordan, magic, larry bird... i eren americans.
Amic d'espanya? doncs mireu i d'Italia, Costa Rica, Palestina, Txetxenia, Euskalerria.... però amor només un : Catalunya.
Apunt personal : Josmar nano, no es pot anar 3 en una moto per molt q siguin germanes ....
Temazo : "Woke Up This Moring (Chosen One Mix)" - A3 . Them from The Sopranos
Uns m'acusen de mirar el passat, no sr. A.J., jo miro al futur sempre, el q passa es q hem de tenir les coses clares sobre el nostre passat per poder enfocar el futur amb optimisme. Les demandes històriques de Catalunya com a poble, són les q són, ara, fa tres segles i molt problablement d'aquí tres segles més sino són asolides. Per molt q ens vulguin fer creure q això és una invenció dels nacionalistes ( parábola dels nacionalistes espanyols sobre els homenets de verd amb la cara del yoda q durant la nostre joventut van abduir-nos per formar un ramat d'ovelles separatistes).
Quan parlo dels USA, parlo de la seva constitució, no dels seus líders. Ningú em negarà q pais més patriota en el món q ells hi han pocs... I amb tal sentiment no els hi cal introduir elements per garantir la seva unió. A més no em d'oblidar q els Estats Units neixen com a tal després d'una declaració d'independència i rebuig a estar sota la corona d'Anglaterra. Algú dirà q no tinc en compte els indis americans, aixo és un altre tema q algun dia tractaré on podríem posar per exemple els ndígenes sud-americans q els castellans van intentar aniquil·lar o el conflicte de la Palestina ocupada pels jueus, tema q es mereix una reflexió a part.
Veig tb q a algú li ha sorpres la meva "amistat" amb espanya o fins hi tot el meu suport a la selecció espanyola de basquet. No es q m'estigui tornant boig o q el "talante" de Zapatero m'hagi cautivat. Considero a ZP un envaucador sibilí i perillós per als interesos de Catalunya, el q ens va fer amb l'Estatut de Catalunya del 30 de Setembre només té un nom : Timada. Però es clar, com sóm uns cagats va hi votem a favor del estatutet mutil·lat q ens va arribar de Madrid amb els lema tant de CiU q es agafa el q et donin q ja demanarem més ... Doncs no collons, ja n´hi prou de q a sobre de q ens tractin com a putes paguem el nostre llit i el seu.
Jo només feia publica la meva admiració cap a un grup de jugadors, q procedents de diverses nacionalitats es van dedicar a jugar a basquet i a divertir-se com amics, q no s'abraçaven mirant al cel ( Raul) quan sonava l'himne en plan patriota... o es q ningú s'enrecorda com babejavem amb el dream team de barcelona 92 amb jordan, magic, larry bird... i eren americans.
Amic d'espanya? doncs mireu i d'Italia, Costa Rica, Palestina, Txetxenia, Euskalerria.... però amor només un : Catalunya.
Apunt personal : Josmar nano, no es pot anar 3 en una moto per molt q siguin germanes ....
Temazo : "Woke Up This Moring (Chosen One Mix)" - A3 . Them from The Sopranos
viernes, septiembre 15, 2006
Llibertat de pensament
Avui us deixaré el link d'un article del libertad digital q ha escrit un exprofessor meu del institut al q admiro molt, encara q tinguem visions diferents sobre la situació política actual. He de dir q ens hem creuat un parell de mails,i espero q això continui pq em diverteix moltíssim. Fins hi tot espero q miri algun dia el meu blog. Per primer cop estic d'acord amb el q diu, ara bé, hauria de ser una mica més valent i fer la seva queixa més amplia cap a una llibertat de pensament i de decissions més amplia i no només la seva no-nacionalista. Es queixa q al seu partit (Partit dels ciutadans) els etiquetin com a antinacionalistes...resulta q ell comet el mateix error moltes vegades pq un cop em va dir q jo odiava espanya, conclusió q va arribar al saber de les meves aspiracions d'independència. Jo li vaig contestar q s'equivocava, q no vulgui pertanyer no vol dir q l'odii, simplement q el meu amor cap a ella es diferent...a tots ens han dit alguna vegada alló de "jo t'estimo,pero com amic..." Doncs, en clau de pais podria dir q jo estimo Catalunya i n'estic enamorat , i vull ser "només" amic d'espanya.... com acostuma a passar al q "nomes " serà amic no li agrada molt el tema...
http://www.libertaddigital.com/opiniones/opi_desa_33345.html
Feliç Aniversari Dani!
temazo : "I don't feel like dancing" scissor sisters
http://www.libertaddigital.com/opiniones/opi_desa_33345.html
Feliç Aniversari Dani!
temazo : "I don't feel like dancing" scissor sisters
jueves, septiembre 14, 2006
El complot mundial per acabar amb el pp...
Avui q estic engrescat parlaré de la "rabiosa" actualitat...
Tema Rubianes, diu Monegal i estic totalment d'acord q el q els hi fot més als españolitos de la brunete mediàtica és q no entenen com un gallec porta trionfant a barcelona més de 10 anys amb una obra en castellà(prohibit com tothom sap a Catalunya amb perill de presó), es més quan l'entrevisten a tv3 continua parlant en castellà i no el subtitulen (tal i com diuen a telemadrid q es fa)....jaaaaaaarrrrr...infeliços!!! Aposto amb qui vulgui un sopar q va a veure l'obra de "Rubianes solamente" i es pixa a sobre del riure...encara q ven pensat q pots esperar d'un pais q no enten programes com polònia (digame usted a antena 3) i es riu amb cruz i raya i los morancos...si es q sóm diferents collons!!
Tema 11 M, " lo nunca visto" ETA conjuntament amb les forces de l'Estat (si,si, aquelles a les q amenaça i mata) són els instigadors d'una trama per fer fora al PP del gobern... de veritat es creuen tant importants aquests mindunguis!!! Resulta q el Pais dona una informació on el tiu q va donar els explosius als islamistes i principal personatge utilitzat pel Mundo ja que deia q tot era un complot, doncs aquest tio va i diu ara q li van pagar per dir el q va dir i q per pasta els hi explica la guerra civil...es clar aixó es mentira, la veritat és el va dir abans al Mundo...si,si,la,la....un secret : Elvis està viu i comparteix casa a Torredembarra amb Marilin....
Opa a endesa, els peperos deien q no podia ser q gas natural (empresa .cat) compres endesa, i q el gobern facilites l'operació en contra d'un altre alemana...ara q el gobern arriva a un acord amb els alemanys resulta q tampoc està bé i q a sobre brinden a Alemanya amb vi alemany i no amb rioja q es español... eo, desperta! q hi ha algú? tenen un lio trapero mental q no s'aclaren... Ah si!!deu ser q el presi de Eon no es amigüito d'Ansar (recordeu les privatitzacions i la casualitat d q tots els alts càrrecs eran companys d'escola del mesies de les FAES q salvarà españa i el món del dimoni pelut ...)
Va, una mica de fútlbol, q bé q m´ho passo ultimament...no només el barça meravella sino q el mandril em fa riure...i no ho entenc pq amb els superfitxatges q han fet (tios jovenents amb gana de títols)...
Algú li hauria d'explicar a Capello q l'equilibri no s'aconsegueix amb Diarra i Emerson sino amb el compromís de tots de defensar i atacar...q Raul està més acabat q les maraques del MAchín i q Cannavaro és un bon central dins de l'area però q amb espai darrera es normalet...i es clar, cap d'aquests és Eto'o,Ronie, Deco,Iniesta,Xavi, Mesi, ... avui un tio del mandril m'ha dit q si li canviavem Thuram per Cannavaro...la,la,se siente!
Un apunt personal....recorda Primo : La fuerza es poderosa en ti joven Skywalker ... vindran demà, segur.
Temazo : "Shaft"Theme from the movie, Isaac Hayes
Tema Rubianes, diu Monegal i estic totalment d'acord q el q els hi fot més als españolitos de la brunete mediàtica és q no entenen com un gallec porta trionfant a barcelona més de 10 anys amb una obra en castellà(prohibit com tothom sap a Catalunya amb perill de presó), es més quan l'entrevisten a tv3 continua parlant en castellà i no el subtitulen (tal i com diuen a telemadrid q es fa)....jaaaaaaarrrrr...infeliços!!! Aposto amb qui vulgui un sopar q va a veure l'obra de "Rubianes solamente" i es pixa a sobre del riure...encara q ven pensat q pots esperar d'un pais q no enten programes com polònia (digame usted a antena 3) i es riu amb cruz i raya i los morancos...si es q sóm diferents collons!!
Tema 11 M, " lo nunca visto" ETA conjuntament amb les forces de l'Estat (si,si, aquelles a les q amenaça i mata) són els instigadors d'una trama per fer fora al PP del gobern... de veritat es creuen tant importants aquests mindunguis!!! Resulta q el Pais dona una informació on el tiu q va donar els explosius als islamistes i principal personatge utilitzat pel Mundo ja que deia q tot era un complot, doncs aquest tio va i diu ara q li van pagar per dir el q va dir i q per pasta els hi explica la guerra civil...es clar aixó es mentira, la veritat és el va dir abans al Mundo...si,si,la,la....un secret : Elvis està viu i comparteix casa a Torredembarra amb Marilin....
Opa a endesa, els peperos deien q no podia ser q gas natural (empresa .cat) compres endesa, i q el gobern facilites l'operació en contra d'un altre alemana...ara q el gobern arriva a un acord amb els alemanys resulta q tampoc està bé i q a sobre brinden a Alemanya amb vi alemany i no amb rioja q es español... eo, desperta! q hi ha algú? tenen un lio trapero mental q no s'aclaren... Ah si!!deu ser q el presi de Eon no es amigüito d'Ansar (recordeu les privatitzacions i la casualitat d q tots els alts càrrecs eran companys d'escola del mesies de les FAES q salvarà españa i el món del dimoni pelut ...)
Va, una mica de fútlbol, q bé q m´ho passo ultimament...no només el barça meravella sino q el mandril em fa riure...i no ho entenc pq amb els superfitxatges q han fet (tios jovenents amb gana de títols)...
Algú li hauria d'explicar a Capello q l'equilibri no s'aconsegueix amb Diarra i Emerson sino amb el compromís de tots de defensar i atacar...q Raul està més acabat q les maraques del MAchín i q Cannavaro és un bon central dins de l'area però q amb espai darrera es normalet...i es clar, cap d'aquests és Eto'o,Ronie, Deco,Iniesta,Xavi, Mesi, ... avui un tio del mandril m'ha dit q si li canviavem Thuram per Cannavaro...la,la,se siente!
Un apunt personal....recorda Primo : La fuerza es poderosa en ti joven Skywalker ... vindran demà, segur.
Temazo : "Shaft"Theme from the movie, Isaac Hayes
miércoles, septiembre 13, 2006
sobre l'historia d'Espanya - Catalunya
Sé q aquest és un tema recurrent en mi, però es q no em cansaré mai de "lluitar" per la llibertat del meu pais : Catalunya. I és per això q avui toca clase d'historia ja que fa pocs dies del 11 de setembre.
Alguns es pensen que Espanya com a tal existeix des del temps del visigots a la península, suposo q és l'historia d'Espanya q els van explicar...ho sé pq al meu institut (una mica fatxa) omitien parts de manera "casual"
Potser no saben que la famosa unió del regne de castella i aragó fou un tema purament d'imatge on es van unir esforços en un temps on les conquestes i les guerres estaven a l'ordre del dia. primer error, adminstrativament parlant cada regne mantenia les seves institucions i el seu autogobern. Paralel·lament Catalunya com a comtat, mantenia les seves institucions dins del regne d'Aragó.
"En l'Edat Mitjana i Edat Moderna, els portuguesos també es consideraven part d'Espanya, ja que només era el nom modern de la Península Ibèrica, la Hispània romana. De fet, la primera vegada que un rei prengué el títol de rei d'Espanya va ser amb Felip II de les Espanyes, quan aquest conquerí Portugal als seus dominis reials en 1580. Amb el regnat de Felip V de Castella i IV d'Aragó, el nom d'Espanya passa a substituir en exclusiva el del Regne de Castella, al qual s'assimilen la resta dels territoris que havien estat independents fins aleshores, en un concepte d'Estat-nació que ha perdurat fins ara." extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Espanya
L'any 1640 Portugal, aprofitant que l'exèrcit de Castella estava lluitant contra els catalans en el que acabaria sent "la guerra dels segadors", proclama la seva independència.
El 1659, es signa el tractat del Pirineus entre el rei de castella i França en el que cedeix el Rosselló a França (primera sissa) a canvi d'aturar la guerra que França li havia declarat, ja que estava molt afeblida militarment i a més a més no l'interessava reduir les seves forces lluitant contra un futur aliat (ja q estava a punt de ser regnada per un francès, fet que molt probablement portaria als dos països a defensar motius conjuntament).
El 1713 el rei de castella signa amb Anglaterra i altres països una sèrie d'acords entre els que hi ha el de cedir per sempre Gibraltar als anglesos a canvi que aquests trenquin l'acord de Gènova (signat entre Catalunya i Anglaterra el 1702) en el que Anglaterra es comprometia a ajudar Catalunya a mantenir les seves institucions guanyés qui quanyés el mandat del regne castella-aragó en la Guerra de Successió, ja fos Felip V o Carles d'Àustria.
El regne de castella amb el seu afany colonitzador (pregunteu als indis sudamericans ) només pot mantenir l'unit al seu "regne" el litoral mediterrani i les Illes Balears a base d'una guerra sagnant i assimiladora que comença pel País Valencià el 1707 i acaba entrant a Barcelona el 1714, imposant el Decret de Nova Planta el 1716 (un decret que abolia totes les institucions catalanes, l'idioma, i qualsevol símbol d'identitat catalana) malgrat que Felip V havia promès respectar-los temps enrere. Es en aquest moment q és comença a parlar d'Espanya i no d'espanyes com fins aleshores, i és aquesta la raó per la qual els catalans sóm espanyols "por derecho de conquista" com es diu al decret. us animo a mirar que diu :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta
Si Espanya ha de mantenir la seva unitat a base d'instaurar articles en la seva "democràtica" Constitució en la que dóna a l'exèrcit, comandat pel Cap d'Estat el rei Juan Carlos I de Borbón, la missió de mantenir-la unida, és que ella mateixa, Espanya, sap que no tots ens sentim espanyols i per conseqüència no som espanyols.
I es que per exemple no recordo que la constitució americana parli de l'unitat del pais, simplement no pensen q pugui passar pq tots es senten americans.
Una nació, un país, no es manté unit a base de donar ordres a l'exèrcit (recolzat per la constitució), ni a base de prohibir partits polítics, ni de prohibir el dret d'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides, sinó promovent un projecte engrescador per a tothom, i amb respecte i sensibilitat cap a les nacions que formen l'estat.
El dia que totes les nacions que composen l'estat espanyol puguin exercir el dret d'autodeterminació i ho facin favorablement que no ens tractin de dolents. Que repassin la seva història i entonin el "mea culpa". Perque alguna cosa hauran fet malament : El projecte uniformitzador, centralista i autoritari d'Espanya no engresca ningú.
Temazo : "Time after time" Cyndi Lauper
Alguns es pensen que Espanya com a tal existeix des del temps del visigots a la península, suposo q és l'historia d'Espanya q els van explicar...ho sé pq al meu institut (una mica fatxa) omitien parts de manera "casual"
Potser no saben que la famosa unió del regne de castella i aragó fou un tema purament d'imatge on es van unir esforços en un temps on les conquestes i les guerres estaven a l'ordre del dia. primer error, adminstrativament parlant cada regne mantenia les seves institucions i el seu autogobern. Paralel·lament Catalunya com a comtat, mantenia les seves institucions dins del regne d'Aragó.
"En l'Edat Mitjana i Edat Moderna, els portuguesos també es consideraven part d'Espanya, ja que només era el nom modern de la Península Ibèrica, la Hispània romana. De fet, la primera vegada que un rei prengué el títol de rei d'Espanya va ser amb Felip II de les Espanyes, quan aquest conquerí Portugal als seus dominis reials en 1580. Amb el regnat de Felip V de Castella i IV d'Aragó, el nom d'Espanya passa a substituir en exclusiva el del Regne de Castella, al qual s'assimilen la resta dels territoris que havien estat independents fins aleshores, en un concepte d'Estat-nació que ha perdurat fins ara." extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Espanya
L'any 1640 Portugal, aprofitant que l'exèrcit de Castella estava lluitant contra els catalans en el que acabaria sent "la guerra dels segadors", proclama la seva independència.
El 1659, es signa el tractat del Pirineus entre el rei de castella i França en el que cedeix el Rosselló a França (primera sissa) a canvi d'aturar la guerra que França li havia declarat, ja que estava molt afeblida militarment i a més a més no l'interessava reduir les seves forces lluitant contra un futur aliat (ja q estava a punt de ser regnada per un francès, fet que molt probablement portaria als dos països a defensar motius conjuntament).
El 1713 el rei de castella signa amb Anglaterra i altres països una sèrie d'acords entre els que hi ha el de cedir per sempre Gibraltar als anglesos a canvi que aquests trenquin l'acord de Gènova (signat entre Catalunya i Anglaterra el 1702) en el que Anglaterra es comprometia a ajudar Catalunya a mantenir les seves institucions guanyés qui quanyés el mandat del regne castella-aragó en la Guerra de Successió, ja fos Felip V o Carles d'Àustria.
El regne de castella amb el seu afany colonitzador (pregunteu als indis sudamericans ) només pot mantenir l'unit al seu "regne" el litoral mediterrani i les Illes Balears a base d'una guerra sagnant i assimiladora que comença pel País Valencià el 1707 i acaba entrant a Barcelona el 1714, imposant el Decret de Nova Planta el 1716 (un decret que abolia totes les institucions catalanes, l'idioma, i qualsevol símbol d'identitat catalana) malgrat que Felip V havia promès respectar-los temps enrere. Es en aquest moment q és comença a parlar d'Espanya i no d'espanyes com fins aleshores, i és aquesta la raó per la qual els catalans sóm espanyols "por derecho de conquista" com es diu al decret. us animo a mirar que diu :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta
Si Espanya ha de mantenir la seva unitat a base d'instaurar articles en la seva "democràtica" Constitució en la que dóna a l'exèrcit, comandat pel Cap d'Estat el rei Juan Carlos I de Borbón, la missió de mantenir-la unida, és que ella mateixa, Espanya, sap que no tots ens sentim espanyols i per conseqüència no som espanyols.
I es que per exemple no recordo que la constitució americana parli de l'unitat del pais, simplement no pensen q pugui passar pq tots es senten americans.
Una nació, un país, no es manté unit a base de donar ordres a l'exèrcit (recolzat per la constitució), ni a base de prohibir partits polítics, ni de prohibir el dret d'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides, sinó promovent un projecte engrescador per a tothom, i amb respecte i sensibilitat cap a les nacions que formen l'estat.
El dia que totes les nacions que composen l'estat espanyol puguin exercir el dret d'autodeterminació i ho facin favorablement que no ens tractin de dolents. Que repassin la seva història i entonin el "mea culpa". Perque alguna cosa hauran fet malament : El projecte uniformitzador, centralista i autoritari d'Espanya no engresca ningú.
Temazo : "Time after time" Cyndi Lauper
lunes, septiembre 04, 2006
Por
Por, hem de perdre la por q ens paralitza en la nostra vida, por al q diran, por a expressar el q sentim, por al rebuig, por al fracàs,però tb por a la victoria o l'exit.
Por a creure i confiar en el altres,por a estimar o ser estimats, por a la mentira, però tb a la "dura" veritat,por a ser iguals o tant diferents, por a morir, però tb por a viure...
Diu un dit q el cementiri està plé de valents, jo en faig la següent pregunta : q hi ha més valents o persones q s'arrepenteixen de no haver fet alguna cosa per por?
jo x exemple he comes dos "heroicitats" durant la darrera setmana amb un resultat del 50%, he dit allò q sento i ha sortit malament, i tb he perdut la por a estar content pq la selecció espanyola de basket guanyes la copa del món i em sento millor, això no vol dir q renuncii als meus ideals polítics, sino q sento una especial simpatia per un grup de jugadors de basket, q veig q disfruten fent la seva feina i q juguen per la selecció espanyola.A més han fet feliç a mil·lions de persones entre les q m'incloc..."porque la vida puede ser maravillosa, verdad Julio"
cançó : " todo va bien" Los Sencillos
Por a creure i confiar en el altres,por a estimar o ser estimats, por a la mentira, però tb a la "dura" veritat,por a ser iguals o tant diferents, por a morir, però tb por a viure...
Diu un dit q el cementiri està plé de valents, jo en faig la següent pregunta : q hi ha més valents o persones q s'arrepenteixen de no haver fet alguna cosa per por?
jo x exemple he comes dos "heroicitats" durant la darrera setmana amb un resultat del 50%, he dit allò q sento i ha sortit malament, i tb he perdut la por a estar content pq la selecció espanyola de basket guanyes la copa del món i em sento millor, això no vol dir q renuncii als meus ideals polítics, sino q sento una especial simpatia per un grup de jugadors de basket, q veig q disfruten fent la seva feina i q juguen per la selecció espanyola.A més han fet feliç a mil·lions de persones entre les q m'incloc..."porque la vida puede ser maravillosa, verdad Julio"
cançó : " todo va bien" Los Sencillos
jueves, agosto 31, 2006
Special Trip
Doncs ja el tenim x aquí, el "primo" s'ha cansat de voltar pel món i ha tornat a Barcelon...per quan de temps? no se sap, sembla q les "carretens" tiren molt i s'el volen endur a Berlin...mira tu, una excusa més per visitar una ciutat q diuen ha sofert un canvi espectacular i ara és una de les més cosmopolites d'Europa.
Confeso q mai he estat una persona q li agradi viatjar molt, però des de q el primo va marxar,s'ha despertat en mi una curiositat pel tema. A TV3 fan un programa q es diu Km 33 on es parla de viatges, però no dels típics sino aquells q van una mica més enllà i la veritat es q són força interesants, hi estic enganxat.
Podria dir q jo he fet un d'aquest viatges " especials" un q et canvia la visió del món i fins hi tot et fa reflexionar, i no ha estat fins ara q m'estic adonant....
Va ser a Baja California, juntament amb 4 grans companys, molt diferents entre nosaltres, però amb un mateix objectiu durant aquells dies. Parla sovint el meu admirat Miqui Puig de "casualidades" i aquest trip va ser fruit de moltes d'elles. Casualitat q un company d'universitat hagues anat feia poc i explicant-nos les seves histories fes q ens entres el "gusanillo", casualitat q vem trobar un bitllet de costa a costa dels USA molt ecònòmic, casualitat q encara q la idea de pasar els 10 dies per la costa oest americana (Los Angeles, San Francisco,...) era la més "normal" hi havia 5 persones q volien anar cap el sud de San Diego, creuar la frontera i tirar milles, casualitat q encara q el cotxe de lloguer no podia creuar a baja sud, ens vem arriscar i no va passar res.
I es q el record d'aquells dies perdura imborrable en la meva memoria i espero q en la dels meus companys. Record del canvi q pot patir un poble quan es invait d'americans (ensenada), record de la nostra trobada amb les bal·lenes a Guerrero negro(laguna ojo de liebre), quin estat d'anim més euforic despres d'alló!.
Records del intent de canvi per dos pollastres a les 2 noies amb un militar en un pas fronterer on ens volien cobrar i ens vem ficar xulos ( que collons s'havien cregut q som catalans!)
Record del oasis en mig del dessert ,San Ignacio, amb la seva gent de festa major, la cerveça pacifico de litro, la casa on vem dormir i on ens van donar de menjar...Record de la Damiana (herba suposadament afrodisíaca) q quasi ens dona un ensurt amb els militars. Record dels controls militars durant tot el recorregut. Record de les nostres parades al desert buscant...Record de les vaques a la carretera i del cotxe q ens va fer de guia nocturn per evitar-les...
Record de Mulegé i el seu manglar espectacular amb tota mena d'ocells, crancs, taurons...
Record de Loreto i del Sr Rafael, amo d'un motel allí q ens va guiar a una platja de sorra negra realment espectacular... quin pet de tequil·la!!Q dir de la adbocada q ajudava als pagessos a no caure en mans dels grans terratinents, simplement meravellos.
Menció especial per San Juanico(scorpion bay),les palapes i els seus pescadors. Quina tarda més enriquidora vem passar allí,quina gent més maca, llàstima q els gringos segur q ho invadiran tot...
Record de la penya amb pistola a un xiringuito on la carn tenia q estar ben feta "porque sino te puedes volver loco"
Record de Santa Rosalia on la llum de tot el poble s'apagava a les 10 de la nit...
records, records...al final tot són records.....
cançó : "Hotel california" Eagles
Confeso q mai he estat una persona q li agradi viatjar molt, però des de q el primo va marxar,s'ha despertat en mi una curiositat pel tema. A TV3 fan un programa q es diu Km 33 on es parla de viatges, però no dels típics sino aquells q van una mica més enllà i la veritat es q són força interesants, hi estic enganxat.
Podria dir q jo he fet un d'aquest viatges " especials" un q et canvia la visió del món i fins hi tot et fa reflexionar, i no ha estat fins ara q m'estic adonant....
Va ser a Baja California, juntament amb 4 grans companys, molt diferents entre nosaltres, però amb un mateix objectiu durant aquells dies. Parla sovint el meu admirat Miqui Puig de "casualidades" i aquest trip va ser fruit de moltes d'elles. Casualitat q un company d'universitat hagues anat feia poc i explicant-nos les seves histories fes q ens entres el "gusanillo", casualitat q vem trobar un bitllet de costa a costa dels USA molt ecònòmic, casualitat q encara q la idea de pasar els 10 dies per la costa oest americana (Los Angeles, San Francisco,...) era la més "normal" hi havia 5 persones q volien anar cap el sud de San Diego, creuar la frontera i tirar milles, casualitat q encara q el cotxe de lloguer no podia creuar a baja sud, ens vem arriscar i no va passar res.
I es q el record d'aquells dies perdura imborrable en la meva memoria i espero q en la dels meus companys. Record del canvi q pot patir un poble quan es invait d'americans (ensenada), record de la nostra trobada amb les bal·lenes a Guerrero negro(laguna ojo de liebre), quin estat d'anim més euforic despres d'alló!.
Records del intent de canvi per dos pollastres a les 2 noies amb un militar en un pas fronterer on ens volien cobrar i ens vem ficar xulos ( que collons s'havien cregut q som catalans!)
Record del oasis en mig del dessert ,San Ignacio, amb la seva gent de festa major, la cerveça pacifico de litro, la casa on vem dormir i on ens van donar de menjar...Record de la Damiana (herba suposadament afrodisíaca) q quasi ens dona un ensurt amb els militars. Record dels controls militars durant tot el recorregut. Record de les nostres parades al desert buscant...Record de les vaques a la carretera i del cotxe q ens va fer de guia nocturn per evitar-les...
Record de Mulegé i el seu manglar espectacular amb tota mena d'ocells, crancs, taurons...
Record de Loreto i del Sr Rafael, amo d'un motel allí q ens va guiar a una platja de sorra negra realment espectacular... quin pet de tequil·la!!Q dir de la adbocada q ajudava als pagessos a no caure en mans dels grans terratinents, simplement meravellos.
Menció especial per San Juanico(scorpion bay),les palapes i els seus pescadors. Quina tarda més enriquidora vem passar allí,quina gent més maca, llàstima q els gringos segur q ho invadiran tot...
Record de la penya amb pistola a un xiringuito on la carn tenia q estar ben feta "porque sino te puedes volver loco"
Record de Santa Rosalia on la llum de tot el poble s'apagava a les 10 de la nit...
records, records...al final tot són records.....
cançó : "Hotel california" Eagles
miércoles, agosto 23, 2006
QUE NO S'ACABI MAI !!!
Com ja sabeu sóc un malalt del Barça (cosas q tiene uno),les meves sensacions per aquest any són descomunals, avui plagiaré unes linees que han escrit Lluis Foix i Xavier Bosch a la contra del Mundo Deportivo aquest darrers dies.
"...Atenas es la meta. Allí se librará la final de la próxima Champions. Habremos depositado en el baúl de los recuerdos íntimos todas las emociones parisinas. Aquel Saint Dennis de medianoche, los paseos sublimes por la margen izquierda del Sena, rue de Rivoli, Campos Elíseos, Arco de Triunfo, hotel de tres estrellas, modesto pero cómodo, bufandas azulgranas ahogando las banderas tricolores republicanas, londinenses del Arsenal abatidos en las aceras, París alegre y divertido, toda la atmósfera de la segunda Champions tiene que darse cita y repetirse bajo las columnas y capiteles del Partenón..."
"...Por ejemplo, la primera media hora ante este Espanyol que nos quería ganar en los despachos la final de la Supercopa de España, puede que sea la mejor media hora de fútbol que se ha visto en el Camp Nou en los últimos 30 años. Las jugadas al primer toque, los desmarques de memoria, la velocidad de balón, los regates, las filigranas, espuelas, taconazos, colas de vaca? dos goles excepcionales, el jugadón de Messi con culminación de Ronaldiho y, especialmente, la lección magistral de fútbol de Xavi Hernández durante todo el encuentro..."
Q més es pot dir,no?
Cançó : "la canción del fin del mundo" Los Planetas
"...Atenas es la meta. Allí se librará la final de la próxima Champions. Habremos depositado en el baúl de los recuerdos íntimos todas las emociones parisinas. Aquel Saint Dennis de medianoche, los paseos sublimes por la margen izquierda del Sena, rue de Rivoli, Campos Elíseos, Arco de Triunfo, hotel de tres estrellas, modesto pero cómodo, bufandas azulgranas ahogando las banderas tricolores republicanas, londinenses del Arsenal abatidos en las aceras, París alegre y divertido, toda la atmósfera de la segunda Champions tiene que darse cita y repetirse bajo las columnas y capiteles del Partenón..."
"...Por ejemplo, la primera media hora ante este Espanyol que nos quería ganar en los despachos la final de la Supercopa de España, puede que sea la mejor media hora de fútbol que se ha visto en el Camp Nou en los últimos 30 años. Las jugadas al primer toque, los desmarques de memoria, la velocidad de balón, los regates, las filigranas, espuelas, taconazos, colas de vaca? dos goles excepcionales, el jugadón de Messi con culminación de Ronaldiho y, especialmente, la lección magistral de fútbol de Xavi Hernández durante todo el encuentro..."
Q més es pot dir,no?
Cançó : "la canción del fin del mundo" Los Planetas
miércoles, agosto 16, 2006
Civetada
La gent canvia amb el temps, els nostres costums, la nostra manera de ser, fins i tot de les persones q ens envolten.Però sempre tens un grup d'amics als q no veus tant sovint com abans o com voldries, però q quan us trobeu tots sembla q no hagi passat tant de temps, q fos ahir quan us veu veure per ultima vegada, disfruteu amb la companyia i fins hi tot feu les mateixes vejenades q feieu abans, encara q a ulls desconeguts pugui semblar estrany. I es això en el q s'ha convertit "la civetada"
Amb l'excusa d'un aniversari ens retrobem allà on tot va começar : Caldetes. Aquest dinar sembla substituir els sopars de cap d'any q feiem fa un temps i q per motius diversos em deixat de fer.
Q és us preguntareu? doncs com el seu no indica celebrem l'aniversari del meu cosí menjant un civet de senglar en ple mes d'agost : toma castanya!. Qui el fa? doncs un servidor , q pel q diuen em surt força bó (si diuen el contrari el proper anys menjen pollastres a l'ast). Tot acompanyat d'un bon vi (aquest anys Protos Roble i Prado del Rey criança, tots dos amb D.O. Ribera de Duero),no està mal i és q amb l'edat tb ens estem tornant una mica capullos amb el ví.
Molta gent es pot preguntar com es prepara un civet, faré una mica d'Isma i explicaré una mica com fer-ho (algun secret me'l guardaré per mi, rotllo la coca cola).
Primera parada : la materia prima, és molt important q els ingredients siguin de bona qualitat. Per això ens anem a la Boqueria, a una tenda q es diu "avinova" on comprem el preciat senglar, el venen en bosses de 400 gr congelades i sense ossos(una bossa x cada 5 persones, més o menys). Tb podeu comprar cèrvol, la preparació és la mateixa (amb altres peces de caça no ho he probat).
Depres d'un passeig pel mercat,ens dirigim a un altre mercat, al born, molt modern q els meu cosí em vol ensenyar (allí no tenen caça), acabem de passar el matí pasejant com dos turistes pel Born mirant vinicoteques i alguna tenda de bambes adidas molt recomenable (q bona q està la dependenta!!). Feia molt de temps q no passejava per el nucli històric de la meva estimada Barcelona i em reconforta moltíssim, al meu cosí tb crec q li va bé la visita turística, acostumat a passar per aquest llocs anant de cul i amb presses.
Propera parada : Caldetes. El senglar es va descongelant lentament dins de les seves bosses aprofitant la seva sang. Es el moment d'anar a comprar un bon ví per la seva maceració, com q durant el dinar beurem Ribera del Duero, doncs el sengla no serà menys i el macerarem amb un vi jove o criança. Juntament amb el seglar ja tallat a daus, afegim les verdures : alls,ceba (amb xalotes tb queda bé),tomàquet, pastanaga, porro i api (lluire elecció afegir alguna més) les quantitats no las se pq ho faig a ull però podria ser una cabeça d'alls, un parell de tomaquets i cebes,3 porros i 2o 3 fulles d'api per les dos bosses q vaig posar de senglar. Tb afegeixo un o dos farcellets d'herbes i alguna espècie com pebra nega en gra, claus, sal,... experimenteu com jo faig i afegiu-li alguna cosa q us sembli q pot quedar be (algun dia li posaré un mix q tinc d'especies marroquines...) tot això ha d'estar cobert amb aquest vi q em comprat, en el nostre cas 1.5 l.
El periòde de maceració pot anar de les 24 hores fins les 48 hores, sempre dins de la nevera i tapat amb paper film. A més temps de maceració, més tendra la carn.
Pas 3 : Cuinar. El dia começa més aviat q els altres dies i es q després de nits al Jonnhy's, partits de paddle de 2 hores ( semblem nens petits, mesos sense fer esport i de cop pallissa al canto), obviaré el resultat per la pallissa q ens van fotre la parella Will-Pasqui...l'hora de despertar-se era més aviat tard, però aquest matí no. Com si fos un ritual, café a la Terraza (aquest any ens ha faltat un bon cego al "nostre bar") i després cap a la cuina....
Agafem el senglar i el separem de les verdures i del liquid dela maceració. El pasem per farina i el daurem a una cassola amb oli. En aquest mateix oli saltem les verdures. Ho tornem a juntar tot i ho fem bullir a foc lent, treient les impureses q suren a la superficie. Temps? entre 1h-1.30, despres tornem a separar les verdures i les pasem per un colador xinés (tb es pot triturar quedant una salsa menys fina)i ho continuem fent xup-xup una mitja hora tres quarts més....
En aquest punt li afegim una picada amb atmelles, avellanes,pa torrat i una peça de xocolata negra...ho deixem 5 minutets més de cocció i uns altres de repos i ja ho tenim ready...
Important anar punxat el civet per comprovar si està suficientment tendre i rectificar la salseta de sal i pebre al gust.
Per acompanyar : arròs blanc (aquest any vaig intentar donar-li un toc gracios afegint un mix de fruites q li donaven un contrast dolç q no va triunfar gaire....).
Dir q els convitats q anaven arrivant a casa del meu cosí entraven a la cuina i tots feien el mateix : a veure? necessites ajuda? vols alguna cosa?...com si no sapiguessin q m'agrada estar sol a la cuina!!, i es que per a mí cuinar és un ritual quasi místic i molta gent voltant m'estressa...aquest any l'ajuda inestimable de l'Alex Jiménez al netejar una cassola impossible va fer possible poder fer l'arros a temps...
La cosa va anar com sempre, cap a les 4 de la tarda començavem a dinar, i es q la paciència és important quan es cuina. Si l'any passat vaig rebre un comentari pel color (eh Victor!) aquest any sembla q el color era el correcte....el sabor? espero q els assistents opinin lliurement sota l'anonimat d'aquest blog.
Despres rises i histories varies sobre el passat, present i futur, bromes i juguesques amb un nou convidat de luxe q amb 11 messos de vida encara no pot tastar el civet : En Marc Iglesias, i es q com he dit les coses canvien i ara ja hi ha un nen al voltant nostre q deu flipar pq te un munt de "tiets"...qui serà the next one? s'accepten apostes...
Per acabar, si l'any passat va ser el de l'apassionant partit de mini-basket amb espardenyes i vi de més en els nostres cossos ( no parlaré de kilos de més...) aquest any aprofitant la pluja i q la piscina estava deserta vem recordar temps prehistòrics de futbol sobre l'herba...(en Will no sap fer xilenes...) amb més rises i cachondeo i algun desertor (cobardes pecadores de la pradera, sense dir noms).
El futur? no se q ens espera, suposo q una nova edició i sino ja ens inventarem alguna cosa per estar tots junts un altre cop,segur.
Dedicat a : Alex Jimenez, Andreu Espinos, Marc Medina i Xavi Iglesias.
Cançó : "Anys i anys " Club super 3
Amb l'excusa d'un aniversari ens retrobem allà on tot va começar : Caldetes. Aquest dinar sembla substituir els sopars de cap d'any q feiem fa un temps i q per motius diversos em deixat de fer.
Q és us preguntareu? doncs com el seu no indica celebrem l'aniversari del meu cosí menjant un civet de senglar en ple mes d'agost : toma castanya!. Qui el fa? doncs un servidor , q pel q diuen em surt força bó (si diuen el contrari el proper anys menjen pollastres a l'ast). Tot acompanyat d'un bon vi (aquest anys Protos Roble i Prado del Rey criança, tots dos amb D.O. Ribera de Duero),no està mal i és q amb l'edat tb ens estem tornant una mica capullos amb el ví.
Molta gent es pot preguntar com es prepara un civet, faré una mica d'Isma i explicaré una mica com fer-ho (algun secret me'l guardaré per mi, rotllo la coca cola).
Primera parada : la materia prima, és molt important q els ingredients siguin de bona qualitat. Per això ens anem a la Boqueria, a una tenda q es diu "avinova" on comprem el preciat senglar, el venen en bosses de 400 gr congelades i sense ossos(una bossa x cada 5 persones, més o menys). Tb podeu comprar cèrvol, la preparació és la mateixa (amb altres peces de caça no ho he probat).
Depres d'un passeig pel mercat,ens dirigim a un altre mercat, al born, molt modern q els meu cosí em vol ensenyar (allí no tenen caça), acabem de passar el matí pasejant com dos turistes pel Born mirant vinicoteques i alguna tenda de bambes adidas molt recomenable (q bona q està la dependenta!!). Feia molt de temps q no passejava per el nucli històric de la meva estimada Barcelona i em reconforta moltíssim, al meu cosí tb crec q li va bé la visita turística, acostumat a passar per aquest llocs anant de cul i amb presses.
Propera parada : Caldetes. El senglar es va descongelant lentament dins de les seves bosses aprofitant la seva sang. Es el moment d'anar a comprar un bon ví per la seva maceració, com q durant el dinar beurem Ribera del Duero, doncs el sengla no serà menys i el macerarem amb un vi jove o criança. Juntament amb el seglar ja tallat a daus, afegim les verdures : alls,ceba (amb xalotes tb queda bé),tomàquet, pastanaga, porro i api (lluire elecció afegir alguna més) les quantitats no las se pq ho faig a ull però podria ser una cabeça d'alls, un parell de tomaquets i cebes,3 porros i 2o 3 fulles d'api per les dos bosses q vaig posar de senglar. Tb afegeixo un o dos farcellets d'herbes i alguna espècie com pebra nega en gra, claus, sal,... experimenteu com jo faig i afegiu-li alguna cosa q us sembli q pot quedar be (algun dia li posaré un mix q tinc d'especies marroquines...) tot això ha d'estar cobert amb aquest vi q em comprat, en el nostre cas 1.5 l.
El periòde de maceració pot anar de les 24 hores fins les 48 hores, sempre dins de la nevera i tapat amb paper film. A més temps de maceració, més tendra la carn.
Pas 3 : Cuinar. El dia começa més aviat q els altres dies i es q després de nits al Jonnhy's, partits de paddle de 2 hores ( semblem nens petits, mesos sense fer esport i de cop pallissa al canto), obviaré el resultat per la pallissa q ens van fotre la parella Will-Pasqui...l'hora de despertar-se era més aviat tard, però aquest matí no. Com si fos un ritual, café a la Terraza (aquest any ens ha faltat un bon cego al "nostre bar") i després cap a la cuina....
Agafem el senglar i el separem de les verdures i del liquid dela maceració. El pasem per farina i el daurem a una cassola amb oli. En aquest mateix oli saltem les verdures. Ho tornem a juntar tot i ho fem bullir a foc lent, treient les impureses q suren a la superficie. Temps? entre 1h-1.30, despres tornem a separar les verdures i les pasem per un colador xinés (tb es pot triturar quedant una salsa menys fina)i ho continuem fent xup-xup una mitja hora tres quarts més....
En aquest punt li afegim una picada amb atmelles, avellanes,pa torrat i una peça de xocolata negra...ho deixem 5 minutets més de cocció i uns altres de repos i ja ho tenim ready...
Important anar punxat el civet per comprovar si està suficientment tendre i rectificar la salseta de sal i pebre al gust.
Per acompanyar : arròs blanc (aquest any vaig intentar donar-li un toc gracios afegint un mix de fruites q li donaven un contrast dolç q no va triunfar gaire....).
Dir q els convitats q anaven arrivant a casa del meu cosí entraven a la cuina i tots feien el mateix : a veure? necessites ajuda? vols alguna cosa?...com si no sapiguessin q m'agrada estar sol a la cuina!!, i es que per a mí cuinar és un ritual quasi místic i molta gent voltant m'estressa...aquest any l'ajuda inestimable de l'Alex Jiménez al netejar una cassola impossible va fer possible poder fer l'arros a temps...
La cosa va anar com sempre, cap a les 4 de la tarda començavem a dinar, i es q la paciència és important quan es cuina. Si l'any passat vaig rebre un comentari pel color (eh Victor!) aquest any sembla q el color era el correcte....el sabor? espero q els assistents opinin lliurement sota l'anonimat d'aquest blog.
Despres rises i histories varies sobre el passat, present i futur, bromes i juguesques amb un nou convidat de luxe q amb 11 messos de vida encara no pot tastar el civet : En Marc Iglesias, i es q com he dit les coses canvien i ara ja hi ha un nen al voltant nostre q deu flipar pq te un munt de "tiets"...qui serà the next one? s'accepten apostes...
Per acabar, si l'any passat va ser el de l'apassionant partit de mini-basket amb espardenyes i vi de més en els nostres cossos ( no parlaré de kilos de més...) aquest any aprofitant la pluja i q la piscina estava deserta vem recordar temps prehistòrics de futbol sobre l'herba...(en Will no sap fer xilenes...) amb més rises i cachondeo i algun desertor (cobardes pecadores de la pradera, sense dir noms).
El futur? no se q ens espera, suposo q una nova edició i sino ja ens inventarem alguna cosa per estar tots junts un altre cop,segur.
Dedicat a : Alex Jimenez, Andreu Espinos, Marc Medina i Xavi Iglesias.
Cançó : "Anys i anys " Club super 3
lunes, agosto 07, 2006
FIB 2006
Es difícil explicar una vivència com el FIB, a molts de vosaltres ja us he calentat el cap amb el tema, pero he d'escriure alguna cosa per aquells q per circumstancies no ens veiem sovint i mireu aquest blog.
Si parlem de grups i de concerts em quedo amb Franz Ferdinand i el seu directe perfecte, brutal , si segueixen així aquests nois marcaran una epoca.
Els meus estimats Pixies,tot i la parada per problemes de seguretat i q estan grans sonen a ells, sense grans estridències però amb unes cançons p feien aixecar el cartell q la noia portava amb la paraula temazo escrita(moment freak q explicaré més endavant). I q dir del somriure i la veu de Kim Deal....L'estimo
.
Em quedo tb amb Nadadora, el meu gran descobriment,us imagineu les cançons dels Planetas amb veu femenina...Pues eso : q em vaig enamorar.
Tb podria parlar del moment Pedro amb Morrissey(una hora gallina de piel) : impressionant o les ganes de veure més a Coldcut i les seves mezcles de videoproyeccions : impactant.(coincidien amb Depeche)
I no oblidar els Pin i Pon djs q ens van fer ballar a la pista vueling-pop com feia temps amb uns temazos punxats a la perfecció on per exemple del hip hop no es passava al petardeo d'Alaska (quan vas apendre aquella nit Pedro,no?).
O el moment Madness, tot just enfilavem cap al escenari verd quan sentim "Oooone steeeeeep beeeeeeyoooong" papapapapapapapa....i tota la penya ballant..
Per no parlar de l'anada d'olla del dia q vem arribar escoltant a Dj amable,el FIB encara no havia començat i ens ho estavem passant de Puta mare....
Decepcions, si es clar, una en concret : The Strokes, no transmeten i sonen monotons, una llàstima pq tenia moltes ganes d'escoltar-los.
Si parlem de la gent, l'experiència tb és molt positiva, el bon rotllo del camping era patent tot i la mezcla de nacionalitats, races o tendències sexuals i/o socials : un exemple q haurie de fer reflexionar a molts.
Per no parlar dels Freaks, des del tio q anava als concerts amb bata i calçotets, pasant per la noia del cartell de " temazo" o l'altre amb un lema "tortilla española" : ole!
I q dir del dos tipus vestits de tia, un amb una nina i l'altre q es tapava es mugrons amb cinta aillant o de les noies amb al·les i vareta màgica, per no parlar de superwoman : Im-presionante
Menció especial pels dos paios q portaven un cassette Fisher-Price amb microfon i q després del nostre aplaudiment van cridar " nos lo hemos currao" (l'any q ve porto en comediscos!)
Simplement s'ha d'estar allí per viure aquest tipus de sensacions.
Nosaltres?, em quedo amb una imatge impactant : un tio amb gallumbos roses i tejanos a l'espatlla a les 10.30 del matí q arriva a la tenda cantant "Eva Maria se fue buscando el sol en la playa..." o una frase per a la posteritat " però si hay agua!!!ayayayay!!..."ells ja saben pq,no?
Punt i a part per la colla d'en Fafa (quins elementos) amb el seu ipod amb temas estudiats per a cada moment....q gran el moment dialegs de pelis, la penya q pasava per davant de la tenda flipava al escoltar el sargento de hierro o Top Secret...: veteranos.
I q dir dels nostres companys de FIB, quina colla de gent més maca aquest vascos de Donosti, tant diferents entre ells i amb tant bon rotllo....si senyor nanos!! Espero q ens tornem a veure aviat.
Resumiendo....Sex,drugs and Rock & Roll. i birra, moooolta birra.
Cançó : impossible triar una, qualsevol de les q van sonar durant el FIB
Si parlem de grups i de concerts em quedo amb Franz Ferdinand i el seu directe perfecte, brutal , si segueixen així aquests nois marcaran una epoca.
Els meus estimats Pixies,tot i la parada per problemes de seguretat i q estan grans sonen a ells, sense grans estridències però amb unes cançons p feien aixecar el cartell q la noia portava amb la paraula temazo escrita(moment freak q explicaré més endavant). I q dir del somriure i la veu de Kim Deal....L'estimo
.
Em quedo tb amb Nadadora, el meu gran descobriment,us imagineu les cançons dels Planetas amb veu femenina...Pues eso : q em vaig enamorar.
Tb podria parlar del moment Pedro amb Morrissey(una hora gallina de piel) : impressionant o les ganes de veure més a Coldcut i les seves mezcles de videoproyeccions : impactant.(coincidien amb Depeche)
I no oblidar els Pin i Pon djs q ens van fer ballar a la pista vueling-pop com feia temps amb uns temazos punxats a la perfecció on per exemple del hip hop no es passava al petardeo d'Alaska (quan vas apendre aquella nit Pedro,no?).
O el moment Madness, tot just enfilavem cap al escenari verd quan sentim "Oooone steeeeeep beeeeeeyoooong" papapapapapapapa....i tota la penya ballant..
Per no parlar de l'anada d'olla del dia q vem arribar escoltant a Dj amable,el FIB encara no havia començat i ens ho estavem passant de Puta mare....
Decepcions, si es clar, una en concret : The Strokes, no transmeten i sonen monotons, una llàstima pq tenia moltes ganes d'escoltar-los.
Si parlem de la gent, l'experiència tb és molt positiva, el bon rotllo del camping era patent tot i la mezcla de nacionalitats, races o tendències sexuals i/o socials : un exemple q haurie de fer reflexionar a molts.
Per no parlar dels Freaks, des del tio q anava als concerts amb bata i calçotets, pasant per la noia del cartell de " temazo" o l'altre amb un lema "tortilla española" : ole!
I q dir del dos tipus vestits de tia, un amb una nina i l'altre q es tapava es mugrons amb cinta aillant o de les noies amb al·les i vareta màgica, per no parlar de superwoman : Im-presionante
Menció especial pels dos paios q portaven un cassette Fisher-Price amb microfon i q després del nostre aplaudiment van cridar " nos lo hemos currao" (l'any q ve porto en comediscos!)
Simplement s'ha d'estar allí per viure aquest tipus de sensacions.
Nosaltres?, em quedo amb una imatge impactant : un tio amb gallumbos roses i tejanos a l'espatlla a les 10.30 del matí q arriva a la tenda cantant "Eva Maria se fue buscando el sol en la playa..." o una frase per a la posteritat " però si hay agua!!!ayayayay!!..."ells ja saben pq,no?
Punt i a part per la colla d'en Fafa (quins elementos) amb el seu ipod amb temas estudiats per a cada moment....q gran el moment dialegs de pelis, la penya q pasava per davant de la tenda flipava al escoltar el sargento de hierro o Top Secret...: veteranos.
I q dir dels nostres companys de FIB, quina colla de gent més maca aquest vascos de Donosti, tant diferents entre ells i amb tant bon rotllo....si senyor nanos!! Espero q ens tornem a veure aviat.
Resumiendo....Sex,drugs and Rock & Roll. i birra, moooolta birra.
Cançó : impossible triar una, qualsevol de les q van sonar durant el FIB
Tornada
Doncs aquí estem de nou, han estat 3 setmanetes q han anat molt bé. Tornar a la feina ha estat com la tornada al colegi, la mateixa gent però en un lloc diferent, i es q ens em traslladat de despatx. Tornada a aixecar-se a les 7.56, a pendre 4 cafes al dia, a fumar de dos en dos, cada cop q fai un café...tot igual però en un barri diferent.
Les vacances han estat molt profitoses, entre el desfase del FIB, i el relax a la meva estimada Caldetes.Ja hi haurà temps per explicar les vivencies del FIB i la civetada (senglar) en honor del meu estimat cosí Marc.
Ara és moment de dir simplement : I'm back
Cançó : "Incencio 3" - Nadadora
Les vacances han estat molt profitoses, entre el desfase del FIB, i el relax a la meva estimada Caldetes.Ja hi haurà temps per explicar les vivencies del FIB i la civetada (senglar) en honor del meu estimat cosí Marc.
Ara és moment de dir simplement : I'm back
Cançó : "Incencio 3" - Nadadora
martes, julio 18, 2006
Vacances
Bé familia, arriven les meves merescudes vacances... primera parada : FIB 2006, quines ganes q tinc collons!! i es q aquest any el cartell és la reostia, en especial els meus estimats pixies (banda sonora de la meva vida juntament amb Dire Straits i Sabina) pensar q serà amb 31 anys q els podré veure en directe em fa sentir vell, com si aquest fos the last dance, no si serà així i espero poder superar la dura aventura en companyia dels tres mosqueteros (Pedro,Chencho i Edu)....
Demà és la sortida....arribada? no sabe, no contesta...
Tornaré el 7 d'agost, amb pil·les noves i amb la promesa de continuar aquest blog amb una segona part del "a favor" o una primera de "en contra" i es clar, un resum del q es pugui explicar del FIB....
Be happy!!!
cançó : "Monkeys gone to heaven" Pixies
Demà és la sortida....arribada? no sabe, no contesta...
Tornaré el 7 d'agost, amb pil·les noves i amb la promesa de continuar aquest blog amb una segona part del "a favor" o una primera de "en contra" i es clar, un resum del q es pugui explicar del FIB....
Be happy!!!
cançó : "Monkeys gone to heaven" Pixies
lunes, julio 10, 2006
Lamb party volum IV
Ha passat una setmana pero encara es recorda, cordero = victoria segura, diversió a dojo, rises,guitarra,cantics,alcohol....
Quan expliques q faras 200 km per un menjar la gent no ho enten, bé no ho enten fins q un dia decideixen anar-hi,llavors pregunta quan serà el següent...el 1er dissabte de juliol.
Fins hi tot gent q no ha pogut anar un any et pregunta com ha anat amb una cara de tristor per no ser-hi...aquest dissabte comentavem amb el Miguelon (ideòleg de la festa)q s'ha de prohibir qualsevol aconteixemnt familiar per la primera setmana de juliol, ni casaments, ni dinars familiars, ni res de res, pq?pq hi ha la festa del cordero...
Algú va comentar aquest any q l'estiu arriba amb la celebració, no abans i s'acabarà amb un altre trobada mítica : el champanpanpan...q és això? quans arribi el moment s'explicarà.
En resum, un any més de cordero, i encara q sembla q serà l'ultim a Seros, segur q trobem some place per trobar-nos i disfrutar.
canço : "los cojones me pican" en totes les versions possibles cantades durant la festa
Quan expliques q faras 200 km per un menjar la gent no ho enten, bé no ho enten fins q un dia decideixen anar-hi,llavors pregunta quan serà el següent...el 1er dissabte de juliol.
Fins hi tot gent q no ha pogut anar un any et pregunta com ha anat amb una cara de tristor per no ser-hi...aquest dissabte comentavem amb el Miguelon (ideòleg de la festa)q s'ha de prohibir qualsevol aconteixemnt familiar per la primera setmana de juliol, ni casaments, ni dinars familiars, ni res de res, pq?pq hi ha la festa del cordero...
Algú va comentar aquest any q l'estiu arriba amb la celebració, no abans i s'acabarà amb un altre trobada mítica : el champanpanpan...q és això? quans arribi el moment s'explicarà.
En resum, un any més de cordero, i encara q sembla q serà l'ultim a Seros, segur q trobem some place per trobar-nos i disfrutar.
canço : "los cojones me pican" en totes les versions possibles cantades durant la festa
miércoles, julio 05, 2006
I love this game!!
Si senyor!!!per Deu ,pq s'ha d'acabar? vull més....si si si si si més més més...no estic tenin un orgasme (o si) es q el partit d'ahir en va recordar pq m'agrada tant el futbol...Italia amb 4 davanters!!toma i daca constant en un temps extra q val per tot el mundial q ha estat una merda absoluta...ni teque teque,no jogo bonito ni res de res...i te q ser la Italia del catenaccio q ens doni a tot s una lliçó de com es juga...
Gràcies!
Espero q no sigui un mirall i q avui continui la festa
cançó : "Phutbol" Los Sencillos
Gràcies!
Espero q no sigui un mirall i q avui continui la festa
cançó : "Phutbol" Los Sencillos
miércoles, junio 28, 2006
Visca l'inserso!
Dia trist a les espanyes, dia alegre en el meu cor...com va dir ahir buenafuente " los del tiqui taca amb palmado contra los del taca taca"....juasjuasjuas
No és odi ni res per l'estil, pero no puc estar a favor d'uns que ens impedeixen tenir la nostra pròpia selecció, que a més a més, van sobrats de prepotència i q per guanyar a la "superpotència interespacial mundial" Ukraina es creian q guanyarien el mundial : babaus!
Es parla q des de Catalunya polititzem el futbol amb el Barça i el que representa, i jo em pregunto : q es el q han estat fent ells durant aquest mundial ? Recordo q després del primer partir el mundo titulaba : " una ola de patriotismo invade españa" Q risa tia felisa...algun dia parlaré de l'ús q fan de la paraula patriota vs. nacionalista quan els convé a aquesta penya...
Ahir a la cope en acabar el partit es donaven les gràcies a tots aquells espanyols q estaven amb la selecció en un moment on espanya s'està trencant...quina mania amb el tema, a veure si es veritat collons!!!
Més exemples, "resquemorman" (jimenez losantos) deia q espña no jugava el mundial, si de cas "una agrupacion de autonomias o como se llamen"..qualquier tiempo fue mejor, oi xato!!
pd: a veure si algú m'ajuda en el meu post de coses a favor i el continua...ara preparo un de coses en contra...
cançó : "opá vamo a por el mundiá" el koala
No és odi ni res per l'estil, pero no puc estar a favor d'uns que ens impedeixen tenir la nostra pròpia selecció, que a més a més, van sobrats de prepotència i q per guanyar a la "superpotència interespacial mundial" Ukraina es creian q guanyarien el mundial : babaus!
Es parla q des de Catalunya polititzem el futbol amb el Barça i el que representa, i jo em pregunto : q es el q han estat fent ells durant aquest mundial ? Recordo q després del primer partir el mundo titulaba : " una ola de patriotismo invade españa" Q risa tia felisa...algun dia parlaré de l'ús q fan de la paraula patriota vs. nacionalista quan els convé a aquesta penya...
Ahir a la cope en acabar el partit es donaven les gràcies a tots aquells espanyols q estaven amb la selecció en un moment on espanya s'està trencant...quina mania amb el tema, a veure si es veritat collons!!!
Més exemples, "resquemorman" (jimenez losantos) deia q espña no jugava el mundial, si de cas "una agrupacion de autonomias o como se llamen"..qualquier tiempo fue mejor, oi xato!!
pd: a veure si algú m'ajuda en el meu post de coses a favor i el continua...ara preparo un de coses en contra...
cançó : "opá vamo a por el mundiá" el koala
miércoles, junio 21, 2006
a favor
A favor totalmente a favor del techo-pop y del rock & roll...cantava Miqui Puig jo ademés tb estic a favor de les motos pel carril bus(pq sino arribaria sempre tard a la feina), del sexe amb amor(encara q sigui amb un mateix), del dret del pobles a decidir el seu futur(Catalunya independent!), de dormir tot el dia(i tota la nit), de House( visca el sarcasme), de Grissom(els genis estem sempre empanats), d'Andres Montes (si me parto de la risa, q pasa!),d pintar casa meva(some day), de Sabina (ahora es demasiado tarde princesa), de los Planetas(q puedo hacer), de no fer res (per fer algo), del Ninfas (amb el Pedro punxat,of course), dels "polis"(i no precisament Diaz), de les roses (encara q siguin de mentira), de possar el despertador a les 7.46 i despestar-se a les 8.04(pq de vegades 15 minuts són suficient), de Toni Freixes (quin metereòleg!), de Starsky i Huch(jo vull un cotxe vermell amb una ratlla blanca), los Hombres de Harrelson(TJ al tejado!), Mazinger Z(tetas fueras!...resumiendo de les series de finals del70 i principis dels 80,però tb de V(les extraterrestres me ponen), Bola de Drac(krilin el gran incompres) i Campeones(per demostrar que la terra era rodona) , dels Pixies ( where is my mind?), de l'aigua amb gas ( pq sino es molt aborrida), del naranjito ( cobi era molt feo), del reciclatge( el mon s'acaba!), del southern comfort (i dels que el beuen amb mi), de tenir un boxer (per tenir responsabilitats),de Caldetes(nostàlgia), dels gays (per deixar armaris buits on possar la roba), de vestir bé( i ser d'esquerres ), del pipiolo(visca la música en directe!), de pixar sentat(per no escoltar crits), de la zona verda d'aparcament(la city necesita pasta), de gastar-se la pasta amb un bon vi(em faig gran), dels Dire Straits(we are the sultans of swing), de les pelis porno(doblades o en versió original?), de casar-se a Las Vegas (per no fer-ho a un esglèsia), de plorar al cine (esta fosc), de fotre un polvo a un caixer autòmatic (...i a un ascensor, a un lavabo, sobre el capó...on sigui!), de viure sol (i deixar la roba on em surti dels collons...) de pensar q el nostre moment està per arribar(pq arribarà,no?), del Gon, la Cris i dels 2 anonims (q se qui sou, per escriure alguna cosa) i d'aquells q nomes llegiu (jo tb sóc un voyeaur).... demà més(o no)
cançó :"Hope there's someone" Anthony and the johnsons
cançó :"Hope there's someone" Anthony and the johnsons
martes, junio 20, 2006
tornar estimar
Si familia, la torno a estimar,a disfrutar com feia temps q no passava...la musica.
I no parlo nomes de les converses amb el gran Peter sobre alguna canço, q sempre hi són, parlo de començar el dia escoltant el nou disc dels Antonia Font "Batiskafo Katiuscas"(quin descobriment per deu!!!), continuar amb Franz Ferdinand(ens veiem al FIB nano!) seguir amb una sessió de St Germain per acabar escoltant els meus estimats Dire Straits (encara sóc capaç de plorar escoltant Love over gold)...
Parlo de possar-me un vinil de jazz, mentre em fumo uno de los q te dije i pensar q seria de nosaltres(especialment de mi) sense la música, q reflexa els estats d'ànim de les persones...qui no te una canço q li recora a algú? i pensar q aquella mateixa cançó recorda a milers de persones, però es nostre, només nostre en aquell moment...
I cerco, cerco noves sensacions musicals en blogs de gent anónima q tb estima la música...
gracies sr internet,
gràcies sr emule
Però sobretot gràcies a qui em va fer estimar la música de petit...
cançó : "darrera una revista" Antonia Font
I no parlo nomes de les converses amb el gran Peter sobre alguna canço, q sempre hi són, parlo de començar el dia escoltant el nou disc dels Antonia Font "Batiskafo Katiuscas"(quin descobriment per deu!!!), continuar amb Franz Ferdinand(ens veiem al FIB nano!) seguir amb una sessió de St Germain per acabar escoltant els meus estimats Dire Straits (encara sóc capaç de plorar escoltant Love over gold)...
Parlo de possar-me un vinil de jazz, mentre em fumo uno de los q te dije i pensar q seria de nosaltres(especialment de mi) sense la música, q reflexa els estats d'ànim de les persones...qui no te una canço q li recora a algú? i pensar q aquella mateixa cançó recorda a milers de persones, però es nostre, només nostre en aquell moment...
I cerco, cerco noves sensacions musicals en blogs de gent anónima q tb estima la música...
gracies sr internet,
gràcies sr emule
Però sobretot gràcies a qui em va fer estimar la música de petit...
cançó : "darrera una revista" Antonia Font
Google.cat
Encara que a alguns els fagi mal, som el que som i hi ha gent que veu les coses amb un horitzó diferent....Google (el buscador d'internet més utilitzat) creu en nosaltres.... Gràcies!!
http://google.ppcc.cat/
Les profecies de Nostremariano seran veritat?
viernes, junio 16, 2006
Sobre l'estatut
Diumenge toca anar a votar, q fer? q votar? si ? no? nul? ufff cuantes contradiccions... la decisió ha estat difícil,pq? el body em demanava un No com una casa de pages, i es q no pot ser q sempre ens baixem els pantalons quan anem a Espanya a defensar les nostres idees, els nostres diners...recordo el dia q es va aprovar l'estatut del 30 de setembre, el vaig imprimir i despres de llegir-ho he de reconèixer q em vaig emocionar...a la fi s'ens reconeixia coma Nació, ens administavem els nostres diners, teniem el control de ports i aeroports, donavem un pas endavant en l'igualtat de les persones, en el reconeixement de la nostre llengua, selecció pròpia... vaig reflexionar fins hi tot que no m'importava estar dins d'aquesta espanya....passarell de mi!!
Res més enllà de la realitat...va arrivar a madrid, tots cagats i ala! le rebaixes del corte ingles...ni hisenda pròpia, ni nació, ni control d'imigració, ni ports i aeroports... continuem com sempre q si volem alguna cosa : a plorar a madrid....la capital del reino!!
A sobre he llegit coses com q perseguim el castellà com en el franquisme al català, q aquest estatut l'ha fet la ETA o q perseguim als del pp com si fosin jueus en l'alemania nazi....españa se rompe!!!tant de bó nanos...tant de bó pq no vull res amb vosaltres fills de puta!!!... es q em calento
Vist el panorama i com q un el si es de cobards i el no l'aprofitaran a les españes per dir q l'estatut no interesa, decisió final : Nul polìtic... canviaré l'enunciat de la pregunta q en la meva butlleta serà :
Està a favor de la Constitució de la República Independent de Catalunya? SI
Res més enllà de la realitat...va arrivar a madrid, tots cagats i ala! le rebaixes del corte ingles...ni hisenda pròpia, ni nació, ni control d'imigració, ni ports i aeroports... continuem com sempre q si volem alguna cosa : a plorar a madrid....la capital del reino!!
A sobre he llegit coses com q perseguim el castellà com en el franquisme al català, q aquest estatut l'ha fet la ETA o q perseguim als del pp com si fosin jueus en l'alemania nazi....españa se rompe!!!tant de bó nanos...tant de bó pq no vull res amb vosaltres fills de puta!!!... es q em calento
Vist el panorama i com q un el si es de cobards i el no l'aprofitaran a les españes per dir q l'estatut no interesa, decisió final : Nul polìtic... canviaré l'enunciat de la pregunta q en la meva butlleta serà :
Està a favor de la Constitució de la República Independent de Catalunya? SI
martes, junio 13, 2006
els grecs ja jugaven la Champions
i es que encara que va ser fa 27 dies, hi ha coses que no s'obliden...
El principi
Avui començo a escriure aquest blog, intentaré reflexar pensaments,idees....
Es temps de mundial, avui juga Brasil, avui comença el FUTBOL...
cançó : "Mas que nada" Sergio Mendes featuring black eyed peas
Es temps de mundial, avui juga Brasil, avui comença el FUTBOL...
cançó : "Mas que nada" Sergio Mendes featuring black eyed peas
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)