Be, ja tenim els noms del BAM d'aquest any que es celebrarà a la nostra ciutat del 22 al 24 de setembre.

Varietat musical per a tots el gustos i paladars. Del folk fet a casa del Petit de Cal Eric o Anímic al soul de Aloe Blacc i JC Brooks & the Uptown Sound, passant per la música independent amb grups com Wu Lyf o Man Man i la electrònica de Zomby o Mondkopf, sense oblidar a Grupos de Expertos Solynieve (divertimento de J de los panetas), el Sr Chinarro o Antònia Font.

La llista completa AQUÍ

Com tinc tant de temps lliure he fet una llista spotify amb 3 cançons de cada un dels grups q hi van ( i estan a Spotify,clar). Enjoy!!

Llista Spotify BAM 2011

                      Wu Lyf - Go tell the fire mountain (2011)

Aprofitant que vindran al BAM 2011 un dels discs de l'any per mi. 

Banda de Manchester amb un so difícil de classificar que va des del pop a la electrònica passant pel heavy o el post-rock ( ells ho anomenant heavy-pop). 

EL seu primer àlbum està auto-produït i gravat en una església abandonada. Èpica ,guitarres brutes , percussions tribals i òrgans atmosfèrics, tot això i més es aquesta petita joia.

Web

Tasta'l

Empire Strikes back.....per quedar-se?

   
                                         The Demos - Lovely (2011)

Primer LP ( 2 EP previs ) d'aquest grup Novaiorquès de power-pop que tant pot recordar a grups sorgits durant els 90 com Weezer com a clàssics dels 60 com The Hollies o The Zombies. 


No han inventat la coca-cola però aquest disc està ple de melodies i ritmes enganxosos i frescos que poden anar be per la depressió post-vacacional (aquells que la tingueu)



My Space


Youtube


Tasta'l

El Efecto Pez globo

Anunciats els primers grups pel Primavera Sound 2011 , i amb la noticia que en 15 dies hi haurà una confirmació , i cito textualment, de caràcter internacional , fan que, tot i que quedin 7 mesos, em pregunti que podem fer, musicalment parlant, per omplir aquest buit que queda fins a finals de maig.

Començaré amb el que resta del mes d’octubre. Aquesta setmana destaca l’actuació dels suecs, made in labrador records, Club 8 i el seu pop vitalista a La 2 del Apolo, aquest mateix dissabte 23 ( gratis pels posseidors del carnet del primavera).

El dia 26 es pot disfrutar del funk-soul de Sharon Jones & the dap-kings (23€) al Apolo. o del Synth-pop dels anglesos Hurts ( un d’aquells pepinazos que ens solen arribar de les illes) al Bikini (18 €)

Per diumenge 29, coses per tots el gustos : La possibilitat de veure en sala a Los Planetas, Razzmatazz (25€), l’indietronica dels australians Midnight juggernauts també al Razz dins de l’horari de club(12-15€), i l’actuació d’uns dels pioners del Dub, Lee “Scracht” Perry al Bikini ( 20€)

Altres concerts d’octubre destacables serien els tindersticks avui al Apolo, Jonathan Ritchman i la seva vampiresa mujer també al Apolo el 25, les sempre agradables Me & The Bees al Heliogabal el 27 o el mestre Sabina al Sant Jordi el 28.

El mes de Novembre Barcelona es un gran festival on destaca per damunt de tot d’un dels concerts més esperats dels darrers anys, ARCADE FIRE, al Palau Sant Jordi el 21, qui vulgui encara queden entrades per la segona graderia.

El dia 5 els granadins Lori Meyers, presenten el seu 4rt disc (on s’apropen a la electrònica )al Apolo, per 17 € es pot veure un dels grups més en forma dins del panorama pop espanyol. També, i dins del horari club del Razzmatazz, es pot fer unes ballaruques amb l’electrònica dels francesos vive la fete ( i dels moviments de la seva cantant Els Pynoo)

El 6, i dins del X aniversari del Razzmatazz, toquen els LCD Soundsytem, els que els van veure al Sonar diuen que va ser impressionant. Els 30 € que val l’entrada frenen les meves ganes de veure a James Murphy i els seus i aprofitar el carnet del primavera sound per veure a La 2 als gallecs Nadadora, presentant el seu nou disc. Confesso que son una debilitat personal i que el seu darrer disc es un pas important cap al seu reconeixement estatal.

Seguim en l’esgotador novembre amb Crystals Castles el dia 7 al Apolo (20€) i el seu show , del que diuen que es una descàrrega d’adrenalina brutal i que depèn de l’estat dels seus components pot ser apoteòsic.

Sense descans, al dia següent tenim els sempre divertits Scissors Sisters al Razzmatazz ( qui no recorda la festassa d’aquell dijous al Fib) presentant el seu segon disc.(30 €)

(continuarà)

Air Formation – Nothing to wish for ( nothing to lose) (2010)

Seguint amb el meu rotllo Shoegazze-dream Pop d’aquests darrers mesos avui us deixo el darrer disc ( 4rt) d’una banda que encara que fa més de 10 anys que volta no havia descobert fins fa un parell de setmanes. “ Starts & Knifes “ te tota la pinta que estarà en el meu top 50 del any. Enjoy

Sèries 2010 ( part I)

Dos sèries estrenades al 2010 han agafat protagonisme en la meva agenda setmanal : Life unexpected i How to make it in America.

Life unexpected

Produïda per la CBS i la Warner Bros, es pot veure actualment per cw tv ( el canal de gossip girl, one tree hill, smallville ). Els seu productors són Liz Tigelaar ( brothers and sisters ) i Gary Fleder ( gilmore girls).

Explica la història de Lux , una noia que ha anat de casa d’acollida en casa d’acollida que en el seu setzè aniversari decideix demanar la seva emancipació al estat. Per aconseguir-ho necessita la signatura dels seus pares biològics, als quals mai ha conegut. El pare ( Baze ) és el típic nen gran, quarterback en la seva etapa d’institut i que ara comparteix un pis amb els seus amics a la part de dalt del seu bar... Per la seva part la mare ( Cate ) és una estrella de la ràdio a Portland on té un programa d’èxit al matí amb la seva parella. En temps d’institut, Cate era la típica “empollona “ enamorada del quarterback .No cal dir que Lux va ser “creada” la nit del ball de graduació i donada en adopció sense coneixement del pare. Afegir que el jutge no accepta la petició de Lux i li dona la custòdia al seu pares biològics....

Per què la recomano?

Pels seus personatges : Lux, una adolescent molt al estil Juno. Baze, o com tenir un pare q vol ser més amic q pare i Cate, la superwoman que es troba en el punt més alt de la seva carrera i ha de triar : mare o superstar....
Per la seva banda sonora : Bright Eyes, Regina Spektor, Starfucker, surfer blood,....
Perquè et pot arrencar tant un somriure com una llàgrima i a sobre és entretinguda.

La fan els dilluns a cw tv i dura 40 minuts. Nota = 7


How to make it in Amèrica.

Si dic que la fan a HBO, ja hauria de ser suficient per veure-la.
Venuda com la nova “ entourage “ , només comparteix alguns productors executius (Mark Wahlberg) i cadena d’emissió.Ide Edelman ( el seu creador ) no és Doug Ellin i no hi ha cap personatge a la alçada del gran Ari Gold o el superb Jonnhy Drama, només el personatge del cosí que acaba de sortir de la pressó,René, interpretat per Luiz Guzman apunta maneres.

Explica la història de dos nois que volen triomfar en el món de la moda a NYC. Un és un jove dissenyador,tímid, al que acaben de deixar i al que sempre li han falten “collons” per donar un pas endavant i arriscar-se; l’altre és un esbojarrat en busca de l’idea / projecte que canviï la seva vida i els porti a l’èxit. Aquest dos personatges es mouen en l’ambient més “cool” de la ciutat amb amics dissenyadors, models, artistes,... La idea que els portarà al “somni americà “ : una línea de texans.

3 capítols són poquets per fer una correcte valoració, però un cop assimiles que això no serà Entourage, li agafes el punt i et comença a agradar.

Per què la recomano?
La fan a HBO
Tot i tocar un mon com el de la moda, no deixa de ser la historia de la recerca d’un somni.
Està rodada a NYC.

La fan els diumenges a HBO amb una durada de 27 minuts. Nota = 7.5

La habitación Roja - Universal (2010)

Sisé album d’aquesta banda valenciana formada a finals del 90. Tot i tenir una trajectòria irregular és una de les més reconegudes del panorama indie-pop espanyol.

Cançons com “ Un dia perfecto” , “Cuando te hablen de mi”, , “por tí” , “ Nunca ganaremos un mundial” o la meva preferida "El Eje del mal " , formen part de la banda sonora de molts.

En aquest LP , criticats per alguns, hi han bones cançons com “Febrero” o "Voy a hacerte recordar” que el faran sense cap mena de dubte un dels millors del 2010.

L’estat de la política catalana

Divendres política,

Confesso que les darreres declaracions d’alguns dirigents del PSC, em tenen desconcertat. Puc entendre que amb la proximitat de les eleccions , aquí tothom vulgui marcar paquet, però això normalment es considerat com una patinada quan les han fetes els altres partits del tripartit. Se’ls ha acusat de comportament poc madur, de no saber governar o de voler seguir xuclant de la teta. Per això crec que en el fons ens trobem davant d’un debat intern dins del PSC. Tinc la sensació que algú s’ha adonat que les coses ha Catalunya estan canviant i que el sentiment catalanista està vivint una revifada i que fins hi tot aquest s’està radicalitzant, amb l’augment del independentisme. Això fa que les dos corrents dominants dins del PSC, es distanciïn. Podríem afirmar que el PSOE ha engolit al PSC que s’ha convertit en una sucursal a Catalunya d’aquest, sense veu ni vot al congrés. Algú sap el nom de 3 diputats del PSC a Madrid??

Un altre factor són la gent de Iniciativa, aquests eco-pijos amb el conseller Saura al cap són una mica cafres. No surt de l’embolic dels mossos, es fot amb els dels bombers i com a bons comunistes els hi surt la vena totalitarista , amenaçant diaris i periodistes que critiquen la seva manera d’actuar...ja veieu q no m’agraden gaire...

Per la seva part, esquerra intenta sobreviure ara que tenim entretingut a Carod voltant pel món , almenys no molesta...a l’hora que el conseller Treserras intenta al final de la legislatura aprovar una llei sobre l’ús del català al cinema... si bé estic a favor del concepte ( no pot ser que només el 3 % del cine que es pot veure a Catalunya està en català) crec que s’hauria d’haver treballat una mica més amb les grans productores americanes. El futur passa per la versió original subtitulada, el doblatge sigui en català o castellà ha de ser una cosa del passat. No dic que no s’han de continuar fent, però han de ser la minoria.

I es que amb el tema de la llengua m’he tornat bastant susceptible després d’escoltar infinitats de tonteries i aguantar insults . El català no ha de ser un recurs, això de com ja ser castellà ja em val no pot ser. I el que no li agradi ja sap. I ara que algú em titlli de feixista, que me la suda...feixisme es prohibir i perseguir una llengua. O es que algú l’han fotut a la presó per parlar castellà?faltaria més que un professor d’uns institut públic o un jutge ( que paguem tots ) no entengués la meva llengua materna. No hauria de ser per obligació, simplement per respecte i educació...però com alguns d’educació i respecte per Catalunya , més aviat poc, s’han de fer lleis i normalitzacions.

Un apart mereixen les noves formacions polítiques, reagrupament seguint l’estela històrica de la divisió del independentisme català no ha tardat en fotre la gamba , “l’amic” Laporta es creu el Moises català que ens salvarà a tots del dimoni pelut espanyol...la sra Nebreda no sap cap a un va...que si m’apropo al Anglada i la seva política xenòfoba... ara toco a la porta del indepentisme de Laporta....en serio Montserrat : centrat.

Com veieu no he parlat ni del PP ni de ciutadans, dels segons diré que van aconseguir 3 diputats amb la història que els catalans també som espanyols i que les qüestions nacionals o la llengua no es importaven una merda... després s’han passat tota la legislatura debatin aquests temes...jaaaaarr!! El PP?buff... que pot fer la pobre Alícia si la dirigeixen uns tius des de Madrid que no els interessa una merda governar a Catalunya i saben que donant pel sac als catalans guanyen vots allí on els interessa... a més ha tornat el gran Alejo....quina por de paio.

Un apunt final, el pitjor de tots però , te un nom : Zapatero. Ja en el 2006 ho deia, el puto bambi dels collons no només és una remora pels espanyols, també es un perill pels catalans...

Soundtrack : Norway – Beach House . vídeo